La promoció de les ciutats
Taxa turística i cultura
Barcelona ha de destinar aquests ingressos a pal·liar els efectes de l'arribada massiva de visitants
Taxa turística i cultura_MEDIA_3 /
Les crisis serveixen per replantejar-nos les regles de funcionament de les nostres societats, i entre els molts efectes de l'actual crisi econòmica ens trobem amb la recuperació de la polèmica taxa de pernoctació o taxa turística.
San Francisco fa més de 50 anys que aplica latransient occupancy taxi va celebrar el mig segle amb un gran festival cultural. Els polítics que van instaurar aquest impost van buscar sinergies entre el principal sector econòmic de la ciutat, el turisme, i un dels que més projecció podrien tenir en el futur, el sector cultural.
Sent una ciutat mitjana en termes de població o indústria, San Francisco compta amb una oferta cultural de màxim nivell que serveix de dinamitzadora de l'economia local i d'atracció per als turistes, que la situen com una de les principals raons per visitar la ciutat. Una part del que ingressa va directament a les institucions culturals, que poden rebre un màxim del 15% del seu pressupost total. D'aquesta manera, es garanteix una variada oferta d'activitats culturals sense que el contribuent ho noti, alhora que es creen llocs de treball que són ocupats per la població local. El 2010 van visitar la ciutat 15,9 milions de persones, que es van deixar en els seus negocis 8.300 milions de dòlars.
Encara recordem la breu i mediàtica vida de l'ecotaxa a la comunitat balear que s'havia de cobrar als turistes allotjats en hotels i apartaments turístics. La recaptació es destinava a nodrir el fons per a la rehabilitació d'espais turístics i la seva finalitat era, a més a més d'augmentar els ingressos, la sostenibilitat ambiental i econòmica. Recuperant el paisatge ferit per la cobdícia dels constructors, salvant patrimoni que s'havia deixat perdre per part dels seus propietaris i invertint en projectes que ajudaven a mantenir l'economia tradicional es pretenia reduir l'impacte que els visitants tenen sobre el territori, protegir el paisatge i al mateix temps estimular l'economia. Per a la patronal turística, aquesta petita taxa de fins a dos euros, que en un any va recaptar 36,7 milions, significava la sentència de mort del sector, i en va boicotejar l'aplicació fent una croada per eliminar-la.
Deu anys més tard, i amb una economia gairebé paralitzada i que encara digereix l'excessiva dependència de la construcció, molt lligada a un model de turisme massiu, el Govern de Catalunya ha decidit, una vegada sentits els experts, instaurar una taxa als visitants. Aquest tipus de recàrrecs són molt comuns en altres països i ciutats com París, Roma o Nova York, i per tant és possible estudiar i quantificar els seus efectes sense caure en la demagògia que va inundar el debat a Balears.
El que més van valorar els set milions llargs de turistes que van visitar Barcelona el 2010 va ser la seva arquitectura i l'oferta cultural, seguits de l'oci i l'entreteniment. Barcelona no necessita promoció per ser coneguda; el 2011 superarà els vuit milions de turistes convertint-se així en la quarta destinació europea, però en un món globalitzat sí que necessita situar-se entre les ciutats mitjanes i per aconseguir-ho ha de trobar un model propi. Disposa d'un ampli ventall d'infraestructures culturals i d'una extensa xarxa de gestors que serveixen d'enllaç entre els creadors locals i internacionals i les institucions culturals.
La Generalitat vol destinar la recaptació d'aquest nou impost a la promoció i d'aquesta manera estalviar-se la corresponent partida pressupostària. Ningú negarà que una bona promoció és indispensable, però tampoc es negarà que si el producte no és bastant bo, no es vendrà ni que l'anunciï el mateix dalai-lama. En moments de retallades que ja afecten algunes icones culturals com les esglésies romàniques de la Vall de Boí, el Liceu o la Biblioteca de Catalunya, hauríem de ser capaços de veure el potencial econòmic de la cultura i els seus estrets vincles amb el turisme. Com fa uns dies deia el consellerMascarell,Catalunya no té petroli, però li sobra talent.
Una localitat com Lloret no té les mateixes necessitats en termes de promoció turística que capitals com Barcelona o Girona. Barcelona hauria de poder dedicar una part de la recaptació a pal·liar alguns dels efectes negatius que la presència massiva de turistes genera en els ciutadans, com els residus o la privatització d'espais, i al mateix temps recolzar les indústries culturals que atrauen visitants que volen disfrutar d'una ciutat artísticament viva.
Els ingressos públics no s'acaben de recuperar i hem de buscar noves fonts, i els turistes ja en són una de manera directa. Ara ens toca utilitzar aquest potencial perquè la nostra capital pugui continuar oferint una dinàmica escena cultural i artística que, a més d'atraure turistes, serveixi de motor de l'economia local. No s'ha de confondre el màrqueting, és a dir, la promoció, amb l'estratègia, com és impulsar l'economia mitjançant dos dels sectors més dinàmics i amb més futur: el turisme i la cultura. Si ara ja toca, toca fer-ho bé.
Gestor d'arts escèniques musicals.
