Val més no parlar

A partir del moment en què les enquestes el van donar per vencedor en les eleccions generals,Mariano Rajoyva començar a parlar menys, va deixar de pronunciar-se sobre els grans temes; fins i tot va convocar rodes de premsa en què no se li podia preguntar. Però en la campanya electoral era materialment impossible mantenir la posició, així que va haver de dir algunes coses. I el mateix li va passar en la sessió d'investidura.

       Malgrat les poques coses que va dir -només s'ha de mirar les hemeroteques per comprovar com se li retreien els clamorosos silencis-, ara alguns li recriminen que està traint els seus compromisos. Aquestes crítiques, en realitat, no fan res més que confirmar-lo en la seva inclinació natural a moure's en la indefinició, una actitud que tan bons resultats li ha donat al llarg de la seva carrera política.

       Probablement sense proposar-s'ho, el loquaçLuis de Guindosdóna la raó al seu cap cada vegada que pot. El nou ministre no es conforma d'envair dia sí i dia també les competències del seu company de GabinetCristóbal Montoro, sinó que es permet donar titulars de portada a la premsa internacional que castiguen les finances espanyoles: des de l'embolic del 8% de dèficit públic fins als problemes bancaris. Per cert, ¿d'on deu haver tret la xifra de 50.000 milions d'euros que necessita la banca espanyola per acabar de capitalitzar-se?

Però, de totes maneres,Rajoytindrà sort. No és probable que els que li censuren les contradiccions aguantin gaire el tipus.

A aquestes altures, el mateix país que no va rebre cap explicació del Govern anterior sobre el seu dràstic canvi de política econòmica i que es va limitar a girar-li l'esquena a les urnes, ja ha paït que les retallades són imprescindibles, que la purga és l'únic remei possible per curar l'empatx generat després de viure tant de temps per sobre de les seves possibilitats.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Els efectes anestèsics d'aquest fatalisme en què s'ha instal·lat Espanya fan que ningú s'escandalitzi quan se l'informa que no hi haurà noves pujades d'impostos -les que més mal faran, i a més gent- fins que passin les eleccions andaluses; que ningú denunciï que un Govern posi els interessos electorals del seu partit davant dels generals en una situació tan greu.

L'habilitat dels estrategs del PP ha aconseguit que fins i tot consagrats economistes d'esquerres alabin les seves primeres mesures, en què detecten aroma socialdemòcrata. Una imatge que el Govern va tornar a cultivar ahir amb una inusual traça a l'anunciar nous esforços contra el frau fiscal i la seva intenció de demanar informació al Banc d'Espanya sobre els sous dels banquers intervinguts.