'Costa Concordia': ¿el naufragi d'Europa?

Sovint la realitat supera la ficció. El tràgic naufragi del creuerCosta Concordiadavant la petita illa italiana de Giglio enllaça amb una ficció cinematogràfica recent, la de la que, per ara, és l'última pel·lícula del veterà director francosuísJean-Luc Godard,Film socialisme. I és que la primera part d'aquesta llarga pel·lícula va ser rodada fa poc més d'un any, el 2010, precisament a bord delCosta Concordia.

Film socialismeva ser presentada al Festival de Cannes del 2010, en la seccióUn certain regard. Com acostuma a passar des de fa temps amb les obres deGodard,les reaccions queFilm socialisme va provocar a Cannes van ser molt contradictòries: des de l'exaltació entusiasta d'uns quants crítics fins al desinterès total de la resta. I és que les obres deGodard ja fa molts anys que queden lluny del gran impacte causat pel seu primer llargmetratge, aquell míticÀ bout de souffle que fa més de mig segle, el 1960, va marcar el naixement de lanouvelle vague,el moviment de renovació del cine francès en quèGodardva coincidir, entre altres, ambFrançois Truffaut, Eric Rohmer, Claude ChabroliJacques Rivette.

Amb més de 80 anys d'edat i una producció que, entre llargmetratges, curtmetratges, documentals i sèries, ja abraça prop d'un centenar de títols, des de fa gairebé mig segleGodard és un cineasta molt polititzat.Film socialisme, la pel·lícula rodada en part a bord delCosta Concordia,n'és un exemple. També ho són altres pel·lícules seves comLa chinoise, Loin du Vietnam, Simpathy for the deviloPravda, per exemple.

Godardté una concepció «políticament militant» del cine: «Algunes vegades -ha deixat dit- la lluita de classes és la lluita d'una imatge contra una imatge i un so contra un so. En un film és la lluita d'una imatge contra un so i un so contra una imatge».Film socialismes'inscriu en aquesta línia de cine políticament militant, molt discursiu i sempre polèmic. Amb el seu llenguatge cinematogràfic tan singular i característic, desconcertant, molt críptic i sovint caòtic,Godardes planteja una reflexió implacable sobre l'actual decadència d'Europa.

Formalment,Film socialisme és un documental, però en realitat conté molts elements de ficció i compta amb la participació de diversos actors, entre altres la cantant nord-americanaPatti Smithi el filòsof marxista francèsAlain Badiou, que de fet s'autointerpreten.

Film socialisme es converteix en una profecia catastrofista sobre el final inexorable d'Europa. La primera part, la que, amb el títolCoses així, va ser rodada a bord delCosta Concordia,és un episodi que recull imatges d'un creuer pel Mediterrani fet amb aquest vaixell, durant el qual diversos personatges -un policia de Moscou, un criminal de guerra, un filòsof francès, una cantant nord-americana, un ambaixador palestí i un exagent doble- conversen entre ells. Els altres dos episodis,La nostra Europa-un parell de nens que convoquen els seus pares en un nocturn tribunal de la seva infància i els passen comptes sobre la llibertat, la igualtat i la fraternitat- iLes nostres humanitats-una visita a mitja dotzena de llocs, entre els quals hi ha Barcelona, que són o han estat escenaris de llegendes verídiques o falses-, completen els més de 100 minuts de durada de la pel·lícula.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

És clar que el naufragi delCosta Concordia no té res a veure amb el contingut de l'últim film deGodard.Però no deixa de ser curiós que aquest greu accident marítim, amb tota la seva càrrega tràgica de morts, ferits i damnificats, i també amb tots els seus elements d'aparent incompetència i insensibilitat, així com de solidaritat i sacrifici, hagi tingut lloc precisament al mateix vaixell a bord del qualGodardiniciava el seu llarg i demolidor discurs sobre l'actual decadència d'una Europa en crisi.

El món deLS creuers, fins fa pocs anys reservat només a passatgers acabalats, és avui dia un producte turístic de gran consum. Ho és perquè ara hi ha uns grans vaixells que, com elCosta Concordia i altres, transporten milers i milers de passatgers -més de 3.000, en aquest cas-, amb un gran nombre de tripulants -més 1.000, en aquest cas-, en gran part treballadors immigrants mal pagats. Tot el luxe artificiós i efímer d'un gran creuer es converteix en una metàfora de l'Europa falsament opulenta d'abans de la crisi. I el recent naufragi delCosta Concordia, amb les aparents mostres d'incompetència professional i insensibilitat humana del seu capità, tots els esforços fets per molts dels seus tripulants immigrants que van fer possible el salvament de molts passatgers, el lent i inexorable enfonsament del vaixell i les seves previsibles conseqüències negatives per al medi ambient i sobretot per a totes les seves víctimes, enllaça amb les paraules que deia una jove passatgera a bord del creuer en el film deGodard:«Pobra Europa, no purificada, sinó humiliada pel patiment». Periodista.