L'Eix de la Prosperitat dels corruptes

L'estiu del 2004, quanPasqual Maragall acabava de plantejar la idea de l'Euroregió mediterrània, es van reunir a Mallorca els president de les comunitats valenciana, balear i madrilenya per llançar públicament una contraofensiva que van batejar amb el nom d'Eix de la Prosperitat. L'hemeroteca ens recorda les raons de fons d'aquella iniciativa: a València es tractava, com sempre, de guanyar adeptes a base de denunciar les pretensions imperialistes dels pancatalanistes del nord; a les illes, anam i venim i mos feim amb tothom; i a Madrid, d'atacarZapateroacusant-lo de ser hostatge deMaragall, que alhora era hostatge deCarod, que alhora havia pactat amb ETA, etc. (¡provoca vergonya recordar tanta infàmia de fa només vuit anys!). Al final l'Euroregió va arrencar, incompleta, i va contribuir a remoure el que, al capdavall, ha acabat imposant-se: la importància estratègica i inajornable del corredor mediterrani.

L'altre eix, el de la prosperitat, també va triomfar. Va funcionar la corretja (en alemany Gürtel), estirada perCorreai que va propiciar gran prosperitat per a un munt de xoriços de la comunitat de Madrid, de la de València i, amb una franquícia pròpia, de Mallorca també. Així ha acabat l'Eix de la Prosperitat: amb gent de tots tres governs asseguda al banc dels acusats. A Madrid,Esperanza Aguirreva tallar les cordes amb una destresa de guineu, i va deixar caure els seus homes així que va començar a flairar l'olor de podrit que sortia de les clavegueres de casa; a ValènciaFrancisco Campsés jutjat per 10 vestits quan ho hauria de ser per haver enfonsat el seu país en la fallida total; i a Mallorca,Jaume Matas, el conqueridor, podria anar a la presó per haver sucat a totes les tasses, fins i tot a les del gendre reial que també sucava. Aquesta ha estat, vuit anys després, la gran lliçó de l'Eix de la Prosperitat dels corruptes.