'El alguacil alguacilado'

Error sublim el dels acusadors del magistratBaltasar Garzón. Els defensors de la més rància tradició intolerant de la dreta hispana han aprofitat totes les garanties que els ofereix la Constitució peralguacilarl'alguacil. En la immortal obra de DonFrancisco de QuevedoEl alguacil alguacilado, el protagonista és el dimoni en persona. Un agutzil amb un okupa dins, el diable, entra en animada conversa amb un sacerdot expert en exorcismes. La tasca del capellà és la més àrdua que es pugui imaginar: exorcitzar el diable, a qui no se li ha acudit cap altra cosa que posseir l'agutzil. Segurament els benemèrits perseguidors del magistrat, tan piadosos i bons creients com són, pensen també que DonBaltasar està posseït. De moment, ja han aconseguit que la persecució judicial a què està sotmès hagi donat resultats condemnatoris. Resulta que va cometre el delicte d'ordenar (legítimes) escoltes contra els sospitosos de la corrupta Trama del Cinturó, oGürtel, en alemany.

Ara LI aniran al darrere per haver tingut la gosadia d'investigar els incomptables crims ocorreguts en contra de gent innocent a partir de l'aixecament militar contra la República, els que van ensangonar atroçment aquest país. Encara sort que la justícia ha permès la compareixença de fills i néts d'aquelles víctimes com a testimonis de l'horror. Hi ha delictes que no prescriuen mai -els de lesa humanitat- i per als quals no és acceptable la falsedat de l'argument que val més no remoure records tristos. Al contrari, la solidesa d'una democràcia, d'una societat decent, depèn de la seva capacitat d'heure-se-les amb el seu passat, fer justícia i, finalment, per sempre perdonar i fer les paus. Aquesta és la justificació última del que va ferBaltasar Garzón.I això és el que va inspirar la seva ordre d'extradició contra el general colpista i sinistre dictador xilèAugusto Pinochet l'any 1998, o les ordres que van forçar la justícia argentina a obrir processos en contra dels criminals i torturadors dels anys 1976 a 1983 al seu país.

Aquests són alguns aspectes crucials de l'actuació professional d'un jutge que s'ha enfrontat amb els assumptes més delicats, que amb un ús inauditament pervers de la legislació garantista que protegeix la ciutadania espanyola de l'arbitrarietat i la prevaricació judicials ara s'han girat contra ell. L'Espanya eterna torna a cavalcar. DonFrancisco de Quevedono se'n sorprendria. Al contrari, va compondre una paràbola d'una justícia trastocada, d'un dimoni al cos (¿judicial?) que gairebé mig mil·lenni més tard es tornaria a representar a uns passos del temple madrileny on transcorre el relat d'El alguacil alguacilado.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Aquesta és la qüestió, i no cap altra. Les imperfeccions de DonBaltasar Garzónsón bastant òbvies. Però no és per aquestes imperfeccions que ha estat sotmès a aquesta vergonya internacional, aquest ridícul a què s'ha sotmès la justícia espanyola. A mi, personalment, no m'agraden els jutges ni els fiscals justiciers: un prefereix els més serens, els més discrets. No em plauen els que, amb indubtable coratge i sentit de la vocació com a magistrats, es permeten, no obstant, fer d'estrelles, pràcticament mediàtiques, amb la seva activitat professional. Encara més, cap d'aquests jutges, ni tan solsBaltasar Garzón, són infal·libles. No tota la ciutadania democràtica l'admira. Afirmen fonts gens sospitoses de pertànyer al camp dels enemics jurats del magistrat que en la seva tenaç recerca de culpables de terrorisme al País Basc també s'ha extralimitat i ferit gent i sensibilitats que haurien merescut més respecte. Una avaluació crítica, però civilitzada, del jutge és perfectament possible i mereixeria airejar-se. La desvirtuació de la situació, complicada per aquestes tres (ni més ni menys que tres) acusacions privades en curs, impedeix la necessària anàlisi freda d'aquesta vergonyosa ensopegada de la justícia espanyola. No confonguem, doncs, la part lamentable i vergonyosa de la venjança contra el jutge amb aquelles facetes de la personalitat de l'encausat, del reu, que no ens plaguin. Fins i tot és possible que hagi pogut infringir algun dret o immunitat. En aquest cas es mereixeria ser reprovat, però només en un clima menys enrarit que el present.

Tal com estan les coses -acaben d'investigar el jutge de Mallorca que ha imputat el senyorIñaki UrdangarínSEnD,la impressió inevitable tant a Espanya com a la resta del món és que en aquest país les diverses forces polítiques i interessos sectorials han descobert que el que no arriben a aconseguir a les urnes o a les Corts, el camp legítim per entaular la batalla, ho volen aconseguir als tribunals. I això és el pitjor que li pot passar a la justícia. President de l'Institut d'Estudis Catalans.