La lenta marxa del Pla de Parentalitat

S'acompleix ja el primer any de l'entrada en vigor a Catalunya de la coresponsabilitat parental en les dissolucions de parella. Per fomentar-la, es va introduir el Pla de Parentalitat, un document presentat per les persones que se separen, ja sigui individualment o conjuntament. El pla no imposa un model, sinó que ­leSDHpgitima la capacitat de decisió i la coresponsabilitat parentals. As­pira a reduir la conflictivitat, fomentar la col·laboració i planificar les decisions del dia a dia que afecten els fills i minvar l'estrès emocional ­generat a causa d'una mala gestió dels conflictes dels pares, inclosa la derivada de la manutenció dels fills. De passada, vol ser una eina capaç de prevenir que les re­lacions emo­cionals acabin decidint-se en un jutjat. Aplicada amb força èxit en països tan diversos com els ­Estats Units, el Canadà, Itàlia o Suècia, al nostre país encara no queda clara l'evidència que acabar al ­jutjat significa, en la majoria dels casos, un fracàs en la gestió del ­conflicte, una via per engegar l'escalada de divergències en el contenciós que no gaudirà de marxa enrere.

Segons l'estadística oficial del 2010, a Espanya es registraren 110.321 dissolucions,i es va trencar la tendència descendent iniciada el 2007. Es calcula que la meitat d'aquests més de 75.000 nens passaran una part substancial de la seva vida en una llar d'un sol pro­genitor.

Legitimar la coparentalitat vol acabar amb certes creences equívoques, com que els nens estan millor només amb la mare. O que els lletrats i magistrats saben què és millor per als fills dels altres i, per tant, decideixin com han de ser les futures relacions familiars. O superar el clixé que sempre hi haguanyadorsiperdedorsen les separacions. Davant de qualsevol altra consideració, el Pla de Parentalitat vol servir per vetllar pels interessos dels fills atrapats en la dura dinàmica d'un final de ­parella.

En el decurs dels darrers mesos, la Secció d'Alternatives de Resolució de Conflictes i la de Psicologia Jurídica del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya han organitzat un cicle de conferències d'experts -judicatura, psicologia i mediació- per generar reflexions sobre la qüestió. Aquestes reflexions han ajudat a dissenyar un decàleg dels drets del nen en aquests processos. El repàs d'aquests 10 manaments pot semblar pura aplicació de sentit comú, però encara ens trobem a una gran distància de la seva correcta aplicació. El nen o la nena té dret a ser cuidat i estimat per ambdós progenitors, a estimar-los sense conflicte de lleialtat, a pertànyer i relacionar-se amb els dos llinatges familiars, a una explicació consensuada sobre la separació, a no fer de missatger entre els pares, a ser escoltat sobre el que sent i pensa de la separació, que els pares cooperin en la seva cura, que busquin ajut psicològic especialitzat o mediació si no se'n surten en l'objectiu de cooperar com a pares, a ser apartat dels progenitors quan només així puguin preservar els seus drets. Que, en definitiva, el millor interès dels pares sigui el millor interès del nen, desè i últim precepte d'aquests drets.

La posada en marxa del Pla de ­Parentalitat a Catalunya resulta lenta. Ni tan sols hem cobert el temps d'adaptació entre l'antiga i la nova terminologia. Encara es parla decustòdia irègim de visites, termes abandonats en l'actual Codi Civil català i que han desaparegut d'escena a França, Itàlia o Bèlgica. Als jutjats, preval encara certa confusió, de la mateixa manera que alguns grups de pressió volen evitar l'aplicació d'aquests plans de parentalitat pactats entre les persones separades per resultar contraris als seus interessos o busquen convenis regu­ladors alternatius en lloc de seguir la llei. La praxi d'aquests mesos demostra que, si bé han augmentat les sessions informatives sobre mediació, no hi ha encara criteri clar sobre quan s'ha de derivar les parelles cap als mediadors familiars, experts que poden descarregar el volum de casos als jutjats. No parlem només d'un procés estrictament legal, sinó d'un procés de caire psicològic. La separació emocional és un procés que comença abans i es perllonga més enllà de la separació legal. Cada cop més, les parelles a punt de ­divorci busquen ajut en l'esfera emocional aportada pels psicòlegs per ajudar-los a transformar la ­relació de parella en equip de pares. I, paral·lelament, busquen assessorament legal i no, com fins ara, confiant-ho tot al seu lletrat, que és necessari, però no suficient si es volen establir relacions de futur pensant en el benestar dels fills.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Com tants altres aspectes de capital importància, la crisi econòmica tampoc ajuda a l'hora de popularitzar i estendre els beneficis del Pla de Parentalitat. Donada la transcendència d'aquesta llei, convé conscienciar-nos, pel bé de tots, en la necessitat de cobrir, ràpid i també pas a pas, el llarg camí per endavant. Malgrat les resistències delslobbies, i les evidents mancances de col·laboració entre els professionals implicats, no ens podem aturar.

Psicòloga clínica i mediadora familiar.