Gent corrent
«Si estic trist, les matemàtiques m'aixequen l'ànim»
El 'quixot' del circ. El veterà pallasso surt avui de la pista per fer una conferència sobre matemàtiques.
«Si estic trist, les matemàtiques maixequen lànim»_MEDIA_3 /
En aquest home de mirada transparent i bondadosa convergeixen la veritat absoluta de les matemàtiques i l'art efímer del circ itinerant. A la seva caravana biblioteca del Circ Raluy hi acumula llibres de matemàtiques, física i astronomia, a més de diverses edicions deDon Quixot, un personatge amb el qual s'identifica. Avui, a les 19.00 hores, presenta a la biblioteca central d'Igualada (on va néixer la matriarca dels Raluy) el resultat de les seves investigacions amb els nombres primers.
-Per als que ens vam perdre la classe dels nombres primers...
-Són aquells números que només es poden dividir entre 1 i entre ells mateixos. Si li dic que completi aquesta sèrie: 2, 4, 6, 8...
-10.
-En canvi, si li dic: 2, 3, 5, 7, 11, 13, 17... No s'ha descobert una seqüència, una regla fixa, en l'ordre dels nombres primers. És un problema que ocupa els matemàtics des de fa 25 segles.
-¿Creu que ha trobat la solució?
-Em penso que tinc la fórmula que genera els nombres primers a l'infinit. Intentaré demostrar-ho a la conferència, que també inclourà una solució a la conjectura de Goldbach.
-Molts ho han intentat abans que vostè. ¿I si ha errat els càlculs?
-És una possibilitat. Si m'equivoco, reconeixeré el meu error.
-¿Va debutar abans amb el circ o amb les matemàtiques?
-Vaig debutar com a pallasso i acròbata als 16 anys. Viatjàvem per Europa en un autobús al qual li havíem tret els seients i a l'hivern tornàvem al barri de la Catalana, a Sant Adrià, on vivien els meus avis. Allà anava a una escola on nens i nenes estudiàvem separats. Un dia, un nen li va dir a la mestra: «Senyoreta, ¿per què les nenes estudien la regla de tres i nosaltres no?» Aquell dia vaig agafar un llibre d'aritmètica i vaig trobar totes les regles de tres que es pugui imaginar: composta, directa, inversa... Me'l vaig llegir una vegada i vaig resoldre tots els problemes.
-Si estava gairebé sempre de gira, ¿com seguia els estudis?
-La meva mare ha estat una dona molt intel·ligent i ens ensenyava de tot: matemàtiques, dibuix... Ella i el meu pare insistien que estudiéssim i per això també anàvem a l'escola allà on parava el circ. Vaig estudiar un any a Alemanya, sis a Anglaterra -on el meu pare feia el número del doble canó i el triple salt mortal amb automòbil- i sis a Itàlia. Quan vam fer gira per Orient i Àfrica vaig anar un mes i mig a classes de matemàtiques a la universitat de Kampala (Uganda). Quan tenia dubtes amb algun càlcul els anava a consultar a la universitat de la ciutat on fos el circ.
-Però, ¿què els deia? ¿Que era del circ i tenia un dubte matemàtic?
-¡Sí! I m'acollien amb simpatia. També em van acceptar ponències sobre un llibre que vaig escriure,Ingeniosa teoría del espacio y el tiempo, en dos congressos mundials sobre física i relativitat. L'últim va ser el 2001, a Durban, Sud-àfrica. Estava amb el circ a l'illa de la Reunió i vaig haver d'agafar diversos avions per llegir una ponència de 15 minuts.
-¿Què el fascina dels nombres?
-Tot. Les matemàtiques són el meu consol.
-¿De què necessita consolar-se?
-Quan estic trist, estudio matemàtiques i m'aixeca la moral.
-¿I quan estudia? ¿Després de la funció?
-A la nit. Me'n vaig a dormir de tres a quatre de la matinada, perquè no em molesti ningú. Practico diferencials, integrals, integrals múltiples, progressions, combinacions... A més d'un consol, és com un esport. Fins i tot he ideat una teoria per poder guanyar un dineral amb la loteria primitiva.
-Doncs, o no li ha funcionat o dissimula molt bé.
-És una teoria basada en l'estadística. Funciona, però implica fer una gran inversió de diners i només està a l'abast dels potentats.
-¿Podria trobar una fórmula per guanyar sempre a la borsa?
-Aquesta fórmula ja està inventada: per guanyar molts diners organitzen una guerra allà on calgui sense importar quantes persones maten.
Notícies relacionades-Quanta raó que té. ¿I pensa seguir fins a l'últim dia de la seva vida actuant al circ?
-Acabo de fer 70 anys i és ara quan començo a plantejar-me aquest tipus de preguntes. Si visc tant com el meu pare, ja em dono per satisfet. Ell fumava com un carreter i va morir als 73. Jo no fumo, però tinc Parkinson (somriu).
