El torn
La memòria tacada de l'Àfrica
Fa uns anys, ho confesso, vaig anar de viatge a Botswana. Em vaig perdre uns quants dies pel desert del Kalahari, vaig descobrir la màgica illa de Kubu, vaig dormir sota els bells baobabs de Baines i vaig fotografiar la fauna salvatge del delta de l'Okavango i del parc de Chobe, on vaig tenir el plaer de contemplar una manada de més de 200 elefants. Guardo un grat record d'aquell viatge, malgrat que no vaig caçar ni una trista formiga.
Quan llegeixo sobre la caça d'elefants me'n recordo d'un preciós llibre dePeter Beard,The end of the game,on el fotògraf nord-americà documenta, amb fotos impactants, la desaparició d'aquests animals. Aconsegueix commoure parlant deKaren Blixen, dels lleons devoradors d'homes i de grans caçadors comDenys Fynch Hatton.
L'èpica dels vells temps, però, ha desaparegut per deixar pas a agències per a rics que et posen un elefant a tret per uns quants milers d'euros. I és que en certs ambients, si no tens un Ferrari, no ets amic d'un xeic i no has matat un elefant no ets ningú.
El meu viatge a Botswana, per cert, va acabar amb una visita alnegre de Banyoles,enterrat en un parc de Gaborone després de passar 80 anys al Museu Darder. Allà estava el pobre, estrany a tot, amb uns nens que jugaven a futbol sobre la seva tomba.
Són coses que passen a l'Àfrica, on l'ahir sempre queda massa lluny. Tot i això, autors comJoseph Conrad, Blixen, Beard, Van der PostiKapuscinski han narrat la seva admiració per aquest continent simbolitzat sovint per la poderosa estampa d'un elefant.
Mentre me'n recordo delnegre de Banyoles penso que, per desgràcia, els excessos del colonialisme no han acabat. Quan es dispara a un elefant es dispara també contra un símbol de l'Àfrica, contra la memòria de tot un continent.
