Les estratègies davant la crisi
Austeritat dogmàtica
La política d'estímul econòmic dels EUA ha donat més bon resultat que la d'ajust fiscal de la UE
Austeritat dogmàtica_MEDIA_2 /
Recentment la paraulacreixements'obre pas a Brussel·les. Curiosament, amb un suposatpla Marshalldel qual ja es va parlar a la cimera extraordinària del juliol passat i que la Comissió Europea va posar per escrit a l'octubre, fa sis mesos. El pla està ben dissenyat i proposa recapitalitzar el Banc Europeu d'Inversions per permetre-li finançar projectes d'infraestructures per valor de 200.000 milions d'euros, el 2% del PIB de l'eurozona. Els diners sortirien del fons d'ajuda, per la qual cosa si es concentrés als països amb sortida de capitals forans -cas en què ens trobem els espanyols i els italians- suposaria un 7% del PIB de l'àrea afectada. Això superaria el pla que va aprovarObamael 2009 i que va ser clau per a la recuperació dels EUA.
El problema, per tant, no és tant a Brussel·les -encara que el comissariRehnés més talibà pro austeritat que els mateixos alemanys- com a Berlín i a París.Angela Merkel ha fet de l'austeritat la seva bandera i predica que és l'única via perquè Europa recuperi el camí del creixement sostingut. La doctrina no és només merkeliana.Cameron, Sarkozy...també la defensen, i la societat europea els va donar legitimitat i la majoria a les últimes eleccions al Parlament Europeu.
L'economia és una ciència empírica, però és complicat trobar experiments homogenis per comparar polítiques. No obstant, aquesta crisi ens n'ha ofert un. La Gran Recessió va ser sincronitzada i la majoria de països hi van entrar alhora, però des del 2009 la recuperació ha estat dispar i les polítiques econòmiques han estat molt diferents als EUA i l'eurozona, cosa que permet la comparació dels seus efectes.
Europa va precipitar la consolidació fiscal a principis del 2010 malgrat haver dedicat la meitat d'estímul que els EUA el 2008 per sortir de la recessió, mentre que els EUA han seguit renovant els plans d'estímul fiscal. El BCE ha estat molt reticent a intervenir i només ho ha fet quan els mercats estaven a punt del col·lapse. Fins i tot es va permetre el luxe de pujar els tipus d'interès el juliol del 2011, de manera que va cometre el mateix error que el juliol del 2008 i va anticipar la recessió. La Reserva Federal nord-americana ha mantingut els seus tipus al 0% i ha anat renovant les seves polítiques quantitatives.
Després de dos anys d'experiment, ¿quin ha estat el resultat? Els EUA han crescut el doble que Europa, la seva inflació ha augmentat també el doble i la seva taxa d'atur ha disminuït fins al 8,5%, mentre que a Europa ha augmentat i ha superat el 10%. Als EUA, diversos estats, entre ells Califòrnia i Florida, van punxar la seva bombolla immobiliària, i Califòrnia va incomplir els seus pagaments i va crear la seva pròpia moneda, que a l'Argentina van denominarpatacones. Per tant, la crisi de l'euro no és la causa dels problemes d'Europa, sinó el resultat dels errors de política econòmica comesos. Tampoc és vàlid l'argument de més rigidesa dels mercats de treball europeus i dels problemes de mobilitat del treball entre països. Als EUA la taxa d'atur va augmentar amb la mateixa intensitat als estats que no havien tingut bombolla immobiliària, fet que confirma que la causa de l'augment de la desocupació era una caiguda de la demanda provocada per una intensa crisi bancària i la restricció de crèdit.
Però segurament el resultat més espectacular de l'experiment és el que ha tingut lloc amb les finances públiques. Sense apujar els impostos i congelant la despesa pública, els EUA han aconseguit augmentar els ingressos fiscals un 12% i han reduït el dèficit quatre punts percentuals del PIB. Apujant els impostos i retallant la despesa, Europa ha aconseguit un augment dels ingressos del 6% i una reducció del dèficit de dos punts del PIB.
L'economia és un mitjà. El fi és augmentar el benestar dels ciutadans, o si més no minimitzar el malestar que genera l'escassetat. Als EUA, la política econòmica va evitar el 2008 una depressió i taxes d'atur del doble de les actuals i ha permès una recuperació que millora la confiança dels seus ciutadans, que per això es compren cotxes. Europa va ser un viatger gratuït el 2008 i les seves polítiques equivocades mantenen els ciutadans en depressió i per això cauen les vendes de cotxes, fins i tot a Alemanya i França. Per acabar-ho d'adobar, els europeus hem de veure com els americans, sense patiments absurds ni contaminació ideològica, han aconseguit reduir el seu dèficit públic el doble que nosaltres.
Per sort, la democràcia resol aquests problemes.Sarkozysembla que serà el primer líder devorat per l'austeritat i que la següent seràAngela Merkel.La setmana que ve hi ha eleccions a Renània i la CDU tornarà a caure, i els liberals, amb qui governa, comprovaran la seva possible desaparició com a partit. El maig del 2005, la caiguda de l'SPD a Renània va forçar el cancellerSchrödera anticipar les eleccions generals.
Dues cites deKeynes:«El poder és de les idees, no dels interessos creats», i «Quan penses que passarà l'inevitable, passa l'imprevist». Altres polítiques són possibles, però cal canviar les idees. I les idees són lliures, però els fets són únics.
Economista en cap d'Intermoney
