El somni de fer la volta al món

S'estén, sobretot entre els joves, la idea de complir ara un somni larvat durant llarg temps: donar la volta al món. Ara és el moment, diuen. Per culpa de la crisi no es creen llocs de treball i, abans que anar gastant a poc a poc els diners que ens queden, val més anar-se'n a viatjar pel món, per veure què hi ha més enllà, per anar a trobar l'altre. Per si encara no n'hi hagués, hi ha qui ha fet números i ha arribat a la conclusió que viure un any a Barcelona surt per uns 14.000 euros, mentre que estar un any viatjant en costa uns 8.000. Depèn de com viatgis, és clar, però si aquestes xifres són certes, no hi ha dubte que l'opció de la volta al món guanya punts. Aquest mes, el Club de Viatges ha organitzat el II Congrés Blocaires Volta al Món en què 28 ponents han narrat les seves experiències de la volta al món. Les tarifes Round the World (TRW) són el punt de partida ideal, amb el bitllet One World Explorer com a estrella, que compta amb 800 destins possibles. Altres, però, com el meu amic Josep Maria Romero, s'estimen més una volta al món més assossegada, sense avions i sense límit de temps, embarcant-se en vaixells de càrrega, trens o autobusos. Ell va trigar 14 mesos i ho va explicar aSiempre al oeste (Altaïr).

Fer la volta al món és un somni temptador, tot i que convé avisar que també pot ser una experiència costosa. Fa uns quants dies, sense anar més lluny, jo em passejava per la costa turca i em van parlar d'una parella, formada perCumhur Gö­kovai la seva dona,Mayisa,que va trigar 17 mesos a completar la volta al món en veler. «El problema», reflexionavaCumhur, «és la burocràcia. Ens hem gastat 52.000 euros només en aquest apartat». És el problema de fer la volta al món, que quan la planeges no penses mai en burocràcies. Però els maleïts buròcrates són a tot arreu. Fins i tot en els nostres somnis.