Els peatges, un debat populista

El Parlament de Catalunya ha aprovat gairebé per aclamació la creació d'un fons de rescat de peatges, estimat en la bonica suma de 300 milions d'euros, finançat amb els impostos que generen els operadors de les autopistes en les seves activitats comercials, per seguir subvencionant els que van en cotxe, sense tocar una coma dels privilegis dels gestors de les concessions públiques d'autopistes i sense arreglar el problema de fons, que no és cap més que un obsolet model de tarifació de l'ús de les autopistes basat en el lucre i no en la gestió responsable de la mobilitat.

La meitat de la xarxa francesa d'autopistes és de peatge. A Itàlia probablement ho és més de la meitat. A Portugal han convertit els onerosos peatges a l'ombra en una xarxa de peatge convencional. En lloc de pagar tots, només ho fa l'usuari de l'autopista. França, Alemanya, Suïssa, Àustria i la República Txeca han implantat l'eurovinyeta per gestionar millor la mobilitat, és a dir, per ser més eficients en les seves economies. L'eurovinyeta consisteix en una taxa que els camions paguen per circular segons la distància, la capacitat de càrrega i el nivell ambiental del motor. Qui ho fa bé, paga poc. Qui ho fa malament, paga bastant. El missatge als transportistes és clar: ¿vols pagar poc?; fes-ho bé i, per exemple, no tornis d'un transport amb el camió buit. A Catalunya, gairebé la meitat dels viatges en camió són de buit. Els resultats de l'aplicació de l'eurovinyeta són excel·lents. Tots aquests països aposten amb diferent intensitat per una gestió responsable i sostenible de les seves infraestructures per disminuir els enormes costos externs del transport per carretera, que a Espanya poden representar la fabulosa quantitat de 50.000 milions d'euros, que paguem entre tots, no qui els produeix .

I aquí, en aquest córner d'Europa, l'única cosa que sembla que se'ns acut és subvencionar els que van en cotxe. Dic que sembla, perquè hi ha gent que ha tingut idees millors que el Parlament no ha volgut escoltar. Estic parlant del brillant document de l'Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) que posa negre sobre blanc el problema dels peatges oferint un full de ruta per a la seva solució. Tampoc deixa de resultar preocupant que la resolució parlamentària no faci menció dels peatges a l'ombra a Catalunya, una autèntica ruïna econòmica del país, o la intenció del Govern català de privatitzar Tabasa, l'únic peatge de mobilitat sostenible, en què, a més d'aplicar-se criteris de gestió de la demanda (tarifa hora vall/punta, descomptes VAO i descomptes ECO), els seus beneficis reverteixen en la comunitat millorant el transport públic.

L'acord del Parlament perjudica l'eficiència de la mobilitat de Catalunya i, per tant, la seva economia. Es pot demostrar que subvencionar els peatges ens empobreix i va en contra dels interessos del país. Però a favor dels de la companyia concessionària, amb uns beneficis que excedeixen qualsevol rang raonable i a la qual se li han prorrogat privilegis inaudits.

Sorprèn que, quan no tenim diners per pagar els serveis bàsics del país, als nostres il·lustres representants se'ls pugui acudir seguir subvencionant l'ús de les autopistes en lloc de, per exemple, desfer el sistema de peatges a l'ombra, que és un xollo per a les concessionàries, o imposar a aquestes un nou model de peatge. ¿Tenen més poder que el Govern d'un país que diu que vol exercir la seva sobirania? ¿Potser els diputats tenen por? ¿De qui? ¿De la campanya mediàtica que s'ha organitzat ara per 5.000 persones -la mateixa xifra de passatgers d'una anònima línia de bus de Transports Municipals de Barcelona que ningú coneix, la 62- que han decidit que no volen pagar?

Ara tots els que no vulguin pagar els serveis públics tenen un bon antecedent per muntar una campanya. ¿Què dirà ara el Parlament si 100.000 persones decideixen no pagar el transport públic? ¿Demanarà al Govern central que els torni l'IVA per subvencionar qui no vol pagar? Amb campanyes com No Vull Pagar Grècia va començar fa dos anys el camí de la seva decadència i la ruïna de les seves finances públiques, la drecera cap almodus vivendidels països africans.

Notícies relacionades

Culturalment cristians

Curiós fenomen

I en el marc d'aquest debat populista s'ha arribat a plantejar la singular idea de desgravar fiscalment els peatges. Igual que la proposta de l'economia sostenible deZapaterode desgravar el transport públic -que no va tenir èxit-, però al revés. ¿Desgravar el transport ineficient en lloc de fer-ho amb l'eficient? ¿I a més el subvencionem? A veure què opinen els usuaris de la línia 62 de Barcelona.

La solució al problema dels peatges és implantar-los a tot Espanya, demanar la devolució de les concessions, de bon grat o obligatòriament, i implantar un model de peatge no per enriquir a ningú sinó per gestionar bé la mobilitat. Com més aviat ho fem, abans deixarem de patir. Enginyer industrial.