Sempre ens quedarà Madrid
La caiguda deMiguel Ángel Fernández Ordóñezarrossega inevitablement el prestigi del Banc d'Espanya. Ara tothom s'apunta a la desqualificació i li atribueix en exclusiva els mals de les finances espanyoles, un disbarat perquè és evident que els autors de les malifetes o els errors comesos en bancs i caixes són els seus gestors, sense que això l'exculpi com a regulador.
Un altre tòpic àmpliament repetit i assumit és la demonització de la presència o la influència dels polítics en les entitats financeres. Això és cert en alguns casos, però no en tots.
Les quatre millors caixes espanyoles estan dirigides per gent amb passat polític.Braulio Medelés el president d'Unicaja, resultat de la integració de diverses caixes locals andaluses que ara està en plena fusió amb Caja España-Duero. És la quarta en el rànquing de solvència. Temps enrere,Medel va ser vicepresident del Govern andalús.Mario Fernández,antic vicepresident del Govern basc ambCarlos Garaikoetxea, presideix la Kutxabank, producte de la fusió de les tres caixes d'estalvis més solvents d'Espanya: BBK, Kutxa i Vital, totes elles amb forta presència d'institucions polítiques en els seus òrgans de govern.
La tercera mentida generalitzada d'aquests dies es refereix a Catalunya, on cala la idea que les equivocacions i les atzagaiades es cometen fora d'aquí, preferentment a Madrid.
La Generalitat té competències -compartides- en la inspecció de les caixes, de manera que sempre ha tingut informació del que s'hi coïa. Amb l'excusa de no perdre poder de decisió financera, els successius governs autonòmics han propiciat fusions dins del territori malgrat les duplicitats de xarxes, plantilles i clientela. Fins i tot van fercasus belli contra els suggeriments en sentit contrari del Banc d'Espanya i dels governs espanyols. El resultat està a la vista: amb l'excepció de La Caixa, la que no ha desaparegut és a l'UVI. Però aquí ningú es dóna per al·ludit.
En aquesta espècie tan estesa s'inclou la no interferència de la política en l'activitat bancària, quan sí que ha existit. ¿Com s'explica si no l'estranya presència d'una caixa en el capital de Port Aventura? ¿Com justificar que, amb la crisi ja traient el nas per la cantonada, diverses caixes invertissin en la caríssima compra de la certificadora Applus+ quan Agbar la va posar en venda?
Notícies relacionadesResulta sorprenent veure com persones considerades serioses insisteixen a la televisió i a la ràdio en aquesta falsa neutralitat. No volen recordarse que va ser un govern de la Generalitat el que va modificar la llei de caixes amb l'únic objectiu de descavalcar de la seva poltrona el president d'una d'elles. El súmmum és que ho diuen fins i tot els que han passat per consells d'administració d'aquestes entitats i coneixen el seu rerefons.
Encara que sempre ens quedarà Madrid per donar-li la culpa de tot, convé ajustar-se als fets, perquè el que no podem fer, per més mèrits que facin des de la capital, és creure'ns-ho. Això sí que seria greu.
