¿Banquers a la presó?

Ahir em van demanar opinió sobre la iniciativa ciutadana que -segons sembla- existeix d'exigir responsabilitat penal als responsables del desastre de Bankia. En efecte, assistim a un espectacle intolerable, en el qual entitats financeres, mentre amb una mà reben ingents quantitats de diner públic per compensar el desastre de la seva gestió, amb l'altra desnonen persones que no poden fer front a les hipoteques que irresponsablement van promocionar i ara no poden pagar. Fa tot l'efecte que als privilegis i desigualtats econòmiques de sempre, ara s'hi afegeix el desvergonyiment amb què es neguen explicacions i responsabilitats.

Per això no és estrany que els atònits afectats reivindiquin l'única resposta que sembla que queda, o sigui, la resposta penal, i alguns ja qualifiquin de «criminal» una part de l'actuació del sistema financer els últims anys. La impotència, la indignació, la desesperança de milers de ciutadans davant la situació porta a exigir responsabilitats del màxim nivell. Però ¿és suficient per esperar condemnes penals? Res ens costa més als penalistes que respondre que el Codi Penal no és sempre l'instrument idoni ni suficient per solucionar els problemes, i sent cert, la resposta provoca tal desassossec, a qui la dóna i a qui la rep, que es fa del tot necessari completar-la.

Començant pel que ja tenim, no és descartable aplicar en les crisis bancàries els instruments que avui ja té el Codi Penal: avui són delicte l'administració deslleial, l'apropiació indeguda de fons, les falsedats documentals, els fraus fiscals, les irregularitats comptables greus, etcètera, i si s'han comès fets que es poden qualificar d'aquesta manera -cosa que no sempre és fàcil de provar- no hi ha dubte que haurien de ser possibles les condemnes penals, després del pertinent judici. Així ho exigeix la llei i el que aconseguiríem amb això no seria poca cosa: d'entrada, una certa satisfacció de la mínima sensibilitat ciutadana, farta ja de sentir que s'han d'incrementar les penes dels petits furts del carrer que tant perjudiquen les zones turístiques, sense que passi res davant els grans fiascos econòmics. Ho lamento si sona demagògic, però és el que hi ha.

Tampoc és descartable que les eventuals condemnes exercissin un efecte intimidatori en possibles infractors futurs, i en tot cas aquests són dos dels efectes clàssics de les penes: la intimidació i la satisfacció de les víctimes, que en realitat som tots els altres. Naturalment, això exigeix fiscals i jutges disposats a aplicar la llei, i em consta que són molts els que treballen de manera esforçada, més del que els ciutadans creuen i els mitjans de què disposen els permeten, encara que no es pot negar que la imatge de la justícia viu en aquests moments les seves hores més baixes. I sobretot, exigeix que després el Govern no indulti els escassos banquers condemnats, com va fer ambAlfredo Sáenzexcedint-se fins i tot en les seves competències a l'indultar també els impediments per exercir derivats de la normativa bancària.

Per altra banda, ¿què s'ha de fer amb les actuacions bancàries irresponsables que ens han portat fins aquí quan aquestes pràctiques no encaixen en les definicions de delicte que tenim? La conclusió més comuna és que s'ha de canviar el Codi Penal per definir aquests fets com a delicte i fer possibles condemnes en el futur. La veritat és que, vistes les dificultats per aplicar el que ja tenim, no ens hauríem d'emocionar amb una nova reforma legal i, malgrat la complexitat de la qüestió, m'atreveixo a resumir-la com segueix, assumint el risc de simplificació: si el Codi Penal prohibeix conductes que es permeten o es legitimen pels poders polítics i econòmics, està fent un brindis al sol i enganyant els ciutadans, perquè el propi sistema les justificarà, fins i tot tècnicament, i en farà impossible el càstig. Quan hi ha vicis estructurals pels quals es permet l'especulació sense límit i els instruments reguladors (Comissió Nacional del Mercat de Valors, Banc d'Espanya), els governs o aquest enigmàtic subjecte conegut com aBrussel·lesno volen, no saben o no poden aturar-los, pretendre reformes penals per prohibir allò que el poder accepta i fins i tot promociona és generar falses expectatives, construir normes merament simbòliques i confiar a transformar la societat capitalista des dels jutjats i els tribunals.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

L'autèntica prevenció dels fets que ens assolen està a intervenir políticament i econòmicament per evitar les condicions en què es produeixen i deixar de sotmetre's resignadament a les exigències dels mercats. Encara més, em preocuparia molt que el nostre ministre de Justícia, sempre disposat a endurir el Codi Penal, anunciés que el reformarà per prohibir, per exemple, els excessos de l'especulació financera definint-los com a delicte. I em preocuparia perquè, una vegada més, l'anunci d'una reforma penal seria una cortina de fum, un reconeixement d'impotència o una renúncia a intervenir en la realitat amb més possibilitats d'èxit. O tot alhora.

Catedràtica de Dret Penal de la UAB