La roda
Ara tindrem pressa
Ens han agafat les presses, president. Ara que tenim la prova d'un milió i mig de veus al carrer i que n'hem fet pensament, estem impacients per aclarir si Catalunya es vol independitzar d'Espanya per absoluta majoria. Democràticament, civilitzadament. A les urnes. Ha arribat l'hora de parlar clar i català; i castellà també, perquè tots, tots els ciutadans de Catalunya sàpiguen el que s'hi estan jugant. Sense majoria no hi ha crits que valguin, per soroll que facin. Sense vot no hi ha majories que valguin, per silencioses que siguin. També ha arribat l'hora de parlar clar i anglès i alemany i francès, perquè els països d'Europa i la comunitat internacional sàpiguen que hi ha una regió del sud que segurament voldrà esdevenir el membre número 28 de la Unió.
A molts ens han agafat les presses perquè ja no volem seguir intentant si hi ha manera de viure en un Estat que no ens vol escoltar ni entendre. No ho va fer ni quan els astres estaven en posició immillorable, el 2004. Totes les fórmules que hem provat han fracassat. I tenim pressa per moltes altres raons: perquè no volem que la transició nacional ni la tensió emocional s'allarguin indefinidament. Perquè la sospita que alguns vulguin que hi anem anant però ells seguir manant es converteix en un malson. Perquè els friquis d'una i altra banda fan basarda. Perquè tenen la boca bruta, les seves paraules són incendiàries i tot està molt sec.
De manera, president Mas, que vostè i els seus, que poden i volen, ordenin a les grans màquines de la propaganda oficial i radiotelevisiva que no parin (com han fet fins ara) i treballem per donar la veu i el vot al poble. Però al poble del sí i al poble del no. Sortim de dubtes. No podem estar sempre en transició; que hi ha un país per governar, carregat de problemes, amb corruptes molt patriòtics i retallades molt intencionades.
