EL FUTUR DE CATALUNYA
El mapa electoral d'un moment excepcional
Una de les virtuts del mapa polític català és el seumultipartidisme. En aixòens assemblem, per exemple, als Països Baixos. Països BaixosConvindria no perdre aquesta característica enriquidora.
Ara bé, com que som davant un moment excepcional, també té sentit que es produeixi un efecte semblant al de les democràcies de dues voltes, com lafrancesa, quan els que no tenen opcions clares recomanen el vot per a aquells que van a les primeres posicions.
Faig un parèntesi per esmenar el presidentMassobre el caràcter excepcional. No és del tot veritat que el país pugui decidir per primer cop en 300 anys. És molt més: és el primer cop en tota la història de Catalunya que hi ha la possibilitat real de fer una consulta democràtica per decidir si esdevenim o no un nou Estat d'Europa.
No havia passat mai abans. I, si no surt bé, passaran dècades abans que no es pugui tornar a intentar. No és un moment excepcional en tres segles. És el moment més excepcional que el país ha viscut mai. Si això no ho fa una mica peculiar és que ja no sabem valorar lahistòria.
Voti'n un altre
Des d'aquesta perspectiva,la decisió de Reagrupament de renunciar a presentar una llista pròpiaReagrupament i demanar el vot per aCiU és raonable i més aviat sembla un gest madur.
Joan Laporta va fer el mateixJoan Laportaal cap de poc. En el seu cas, va preferir recomanar el vot per a dues formacions:CiUoERC.
És impossible saber ara mateix si els seus electors els faran cas. No obstant això, sembla clar que totes dues decisions atorguen encara més excepcionalitat al moment electoral alhora que tenen un aire sincer que les fa intel·ligents. Però encara queden méspartits que podrien adoptar una actitud similar.
SI o no
En primer lloc hi haSI.El seu cas és molt interessant, perquè els dos principals dirigents que l'encapçalen provenen, justament, de CiU i ERC. S'haurà de veure si tenen la generositat i la valentia d'abandonar les temptacionspersonalistes. Em sembla que no serà fàcil, però no hi ha gaires arguments per negar-se a imitar el gest deReagrupament iLaporta. Els matisos que separen la seva formació d'aquelles per a les quals podrien demanar el vot són tan prims que són quasi invisibles. Sobretot, després del gir de CiU d'aquesta tardor. Llegintles últimes asseveracions d'Artur MasArtur Masés molt difícil desxifrar què més o què menys pot distingir SI de les dues principals formacionssobiranistes parlamentàries fora d'un accent aquí una majúscula allà.
Laberint Maragall
També s'haurà de veure què passa a l'encara no creadaNova Esquerra Catalanaque impulsenErnest Maragall Ernest Maragalli un grup d'una dimensió que de moment costa d'escatir. En realitat, la seva sensació que hi ha un espai per ocupar és molt boirosa. Però això ja es veurà després de les eleccions, de moment han dit que no es presenten i, si més no, és un primer gest molt honest.
La veritat és que aquest grup es troba en una situació molt complexa, gairebé en un carreró sense sortida. No poden demanar el vot per alPSC perquè seria una grancontradicció amb la seva decisió de sortir-ne i no tindrien després cap mena de credibilitat. No es poden quedar en silenci, perquè es posarien fora de joc. I no poden recomanar el vot a una altra candidatura de manera formal i col·lectiva perquè aleshores tothom es preguntaria si en lloc de crear un partit nou no els valdria més entrar com a grup a un altre partit que ja estigui constituït.
De manera que l'única opció que se m'acut és que diguin què votaran però de manera individual i no com a possible nucli d'un partit encara inexistent (dic inexistent perquè una cosa és tenir una marca registrada i una altra és produir, distribuir i vendre).
Potser n'hi ha molts que preferiran votarICV,seguint una tendència de bastantsseguidors del presidentMaragallque, a partir del 2005, van decidir que no votarienPSC. Però potser n'hi ha uns quants que es trobarien més còmodes votantERC oCiU. Caldrà que almenys els més destacats d'entre els impulsors d'aquest nou partit diguin en veu alta què faran el 25 de novembre. No tenen alternativa. I tot i així passaran 40 dies en unlaberintenigmàtic.
Les fronteres
Al marge d'aquests aclariments pendents, hi ha més novetats en els extrems del mapa. La decisió de lesCUP d'acudir a la cita electoral podria pessigar una mica la musculatura d'ERC però tinc la sensació que, sobretot, s'alimentaran d'abstencionistes. Des d'un punt de vista 'clàssic', les CUP són l'extrema esquerra. Les seves expectatives electorals, per tant, són les mateixes que les d'aquesta etiqueta en qualsevol democràcia occidental, una mica millorades per la crisi, per la novetat i per un teixit que em diuen que està ben travat en algunes ciutats mitjanes.
A l'altre extrem, caldrà veure si UPDarriba a presentar llistes, però ho té molt complicat per obrir una falca onC'sja fa temps que ha pres posicions força nítides, tant pel costat de la defensa de l'espanyolisme aCatalunya com pel costat de les propostes de suposada regeneració de la política.
Dues opcions
Així doncs, i a l'espera que els pocs grups que ho poden fer decideixin si han entès fins a quin punt el moment és excepcional, els electors es trobaran el dia 25 davant d'una tria prou clara.
Els que estiguin a favor que els ciutadans de Catalunya puguin decidir, en una consulta democràtica, si es vol o no esdevenir un nou Estat d'Europa poden elegir entreCiU, ERC iICV oSI (en cas que persisteixin a presentar-se), en funció de les seves preferències, perquè tots s'hi han mostrat favorables. Els que a més d'estar-hi d'acord se situïn en l'extrema esquerra tenen l'opció de lesCUP.
Els que creguin que els ciutadans de Catalunya no han de decidir res d'això en cap consulta, poden elegir entre elPP iC 's, que ja han declarat amb contundència que hi estan en contra.
Aquests dos partits haurien pogut optar per defensar la consulta i deixar clar que, si un dia es fa, demanaran un vot contra el projecte de l'Estat propi. Hauria estat un gir tàctic molt hàbil. Però han preferit aixecar la bandera contra la consulta i això, se'ls ha d'agrair, aclareix molt les opcions de vot per al 25-N.
Creus que la gent ha de decidir en una consulta democràtica? CiU, ERC, ICV o, també, les CUP i potser SI. Creus que la gent no ha de decidir? PP o C's. Fixem-nos que en un costat hi ha més concentració de vot que en l'altre i destaquem que això no s'ajusta del tot a l'excepcionalitat ni al model francès desegona volta.
El miratge
Queda pendent que tothom entengui que la segona volta serà la primera, però fora d'això el mapa electoral sembla molt clar. De totes maneres, abans que cadascú esculli la seva ruta cal anotar la presència d'un miratge cartogràfic.
S'anomena 'tercera via' i la tria del nom ja denota un desig erroni. En moments excepcionals, concretament en el moment electoral més excepcional de tota la història de Catalunya, la idea d'una tercera via sembla una autènticaquimera.
Per això, sense ànims d'ofendre a ningú i més aviat amb ironia, m'atreveixo a dir que els electors que creguin en elsReis Mags (és a dir, els que creguin que un dia elPSOE defensarà unaEspanya federal de debò i farà de Barcelona lacocapital espanyola, per exemple) podran agafar la papereta del PSC.
No ens n'oblidem. Hi són. La meva 'porra' intuïtiva diu que obtindran entre 14 i 16 escons. Els experts en demoscòpia m'advertiran que m'equivoco i tindran raó. Al PSC tenen tants dies per perseverar en l'error que potser no arriben ni a la banda baixa d'aquesta forquilla.
En aquest cas, potser sí que hi hauria espai per a la Nova Esquerra Catalana que a penes s'ha ficat al laberint. Però aquest interrogant ja es resoldrà el dia de lesvotacions.
De moment, les eleccions es fan per decidir si volem decidir.
O bé creus que fer una consulta és democràtic i convenient o hi estàs rotundament en contra. No hi ha terceres vies i als Reis Mags no se'ls espera fins al gener de l'any que ve.
Notícies relacionades@janquim
