EL FUTUR DE L'AUTOGOVERN
Per la justícia social i la raó democràtica
El president Mas, al Consell Nacional de CiU d’aquest diumenge, a Bellaterra. RICARD CUGAT
Homenatge a Carles Navales.
El resultat de la convocatòria electoral anticipada del pròxim 25 de novembre serà decisiu per al futur dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Des de l'arribada de CiU alGovern de la Generalitat --ara fa dos anys-- hem viscut un procés polític paradoxal. Per un costat, el Govern d'Artur Mass'ha situat en l'avantguarda d'un model de política fiscal idures retallades socials, educatives i sanitàries que ens allunya del model social dels països més avançats d'Europa, alhora que a les Corts espanyoles ha donat un suport reiterat a les polítiques laborals més regressives de la democràcia. L'aliança CiU-PPha fet possible també un escandalósretrocés en els mitjans públics de comunicació impedint avançar cap a més llibertat com havien fet els governs progressistes a Espanya i Catalunya. Per un altre costat, CiU ha consumat en molt poc temps un gir estratègic oportunista, posant-se al capdavant d'un moviment independentista que pretén iniciar un procés de secessió de Catalunya.
La societat catalana està patint una greu crisi econòmica que ja s'ha convertit en unacrisi social i política que s'ha traduït en unaugment de la pobresa i la desigualtati en una limitació del principi d'igualtat d'oportunitats. Avui, moltes persones estan patint i veuen com es trenquen els seus projectes vitals. Aquesta situació reclama per part de tots un exercici de responsabilitat política i ètica, sobretot en un moment en què el descrèdit dels partits i les institucions és extraordinàriament greu. Considerem que la ruptura amb Espanya no és l'única sortida de futur i que l'inici d'un procés desecessió,en un context com l'actual, posa en perill lacohesió social i no és el camí per millorar les condicions de vida dels catalanes, ni des del punt de vista econòmic ni social ni cultural.
Exageracions diverses
Avui, molts proposen laindependència com un camí “màgic” per sortir de les dificultats, desprenent-nos del pes mort que, diuen, representa Espanya. Un discurs on es barregen veritats a mitges i exageracions diverses, particularment pel que fa a les relacions fiscals entre Catalunya i l'Estat, fins al punt que és habitual sentir afirmacions tan populistes i agressives com “Espanya ens roba”. Paral·lelament, alguns sectors independentistes han aconseguit estendre la idea que lasecessió --que vol dir la ruptura de l'Estat-- serà un procés sense costos econòmics excessius, sense fractura social, políticament amable, en què tot seran beneficis.
El sobiranisme creu que el fenomen de laglobalització noméspot tenir conseqüències positives per a Catalunya, i per això ha assumit sense complexos el model econòmic neoliberal. Per a la societat catalana disposar d'un estat propi serà un “bon negoci”, s'afirma. L'èmfasi en les virtuts econòmiques de la independència, que no se sostenen en una anàlisi rigorosa, no és una altra cosa que una calculada estratègia per esquivar una realitat social rotunda des de fa moltes generacions: el fet que la major part de la ciutadania de Catalunya compartim catalanitat i espanyolitat en diversos graus.
No compartim les visions apocalíptiques d'una virtual secessió, però tampoc estem disposats a acceptaracríticament els argumentsensucrats de l'independentisme. No creiem que pertànyer a Espanya sigui una obligació perpètua, però no compartim tampoc les raons dels que sostenen la necessitat històrica de la ruptura. Pensem que la secessió no és la resposta raonable als problemes de la societat catalana en el marc de lescomplexitats, interdependències i sobiranies compartides del segle XXI. Especialment, no és la resposta intel·ligent en el context d'una Europa que necessita avançar cap a nivells més elevats d'unitat política en el marc d'una crisi que amenaça la seva pròpia supervivència. Lacomparació entre beneficis i costos socials és molt més favorable en el cas d'un millor encaix federal de Catalunya a Espanya i Europa, que no en el cas de la independència.
"Catalunya, un sol poble"
Per tot això, reconeixent-nos hereus de les esquerres catalanes que sempre van defensar “Catalunya, un sol poble”, alcem la nostra veu per defensar obertament queel trencament amb Espanya no és la millor solució, ni per sortir de la crisi actual, ni per articular una alternativa des de l'esquerra a les polítiques d'austeritat europees. A més, elsriscos, lestensions i lesincerteses d'un procés de secessió no són el millor escenari per millorar les condicions de vida de la gent, particularment dels sectors més humils i vulnerables. Fins al dia d'avui a penes si hi ha hagut controvèrsia democràtica on els interrogants de la ruptura hagin pogut debatre's àmpliament en el marc d'una discussió pública basada en els principis del pluralisme democràtic.
Elfederalisme té profundes arrels entre els sectors progressistes de Catalunya i compta amb experiències d'èxit en altres estats del món que haurien de tenir-se en compte. Reclamem a les forces polítiques d'esquerres que, en un moment electoral com aquest, siguin valentes, escoltin la gent, facin un esforç pedagògic, s'atreveixin a parlar clar i apostin per explorar i explicar a la ciutadania els camins d'un nou federalisme, desacomplexat i exigent amb l'Estat, on la ciutadania de Catalunya es pugui sentir a gust des de les seves identitats compartides.
Volem una Espanya federal en el marc d'una Europa federal i socialment justa. No se'ns escapen les dificultats del que proposem i la sensació real, fins avui d'un cert fracàs en aquest propòsit. D'una part, perquè l'esquerra espanyola majoritària no ha volgut jugar a fons aquesta carta i, d'una altra, perquè la dreta espanyola és profundament nacionalista i s'atrinxera, quan li convé, en l'immobilisme constitucional. A Catalunya, els últims anys s'han anat acumulant molts greuges i incomprensions, des de la desgraciada sentència delTribunal Constitucional sobre l'Estatut fins als reiterats incompliments dels successius governs espanyols en matèria d'inversió.
La relació entre els governs democràtics d'Espanya i Catalunya s'ha caracteritzat per la irresponsabilitat dels que han tingut la voluntat de monopolitzar i apropiar-se les idees d'Espanya i Catalunya amb clars objectius partidistes. No obstant, creiem que no hi ha raons suficients per a la desmoralització i que, en qualsevol cas, l'alternativa de la secessió és enormement inquietant i perillosa per a la cohesió social. Ens sentim còmplices de les veus que, des d'altres territoris d'Espanya, expressen el seu disgust i impotència davant laimatge monolítica que, des de Catalunya, projecten alguns d'Espanya; una imatge tan injusta i irreal com la que, des de la resta de l'Estat, molts tenen de Catalunya. En aquest sentit és totalment imprescindible que es posi en marxa un moviment federalista d'abast espanyol que serveixi, també, per subratllar que són més les coses que ens uneixen que les que ens separen.
Confrontar polítiques de benestar
Les pròximes eleccions alParlament de Catalunya no pot convertir-se en unplebiscit on “independència sí independència no” sigui l'únic tema de campanya. Democràticament és imprescindible jutjar l'acció política del Govern sortint i confrontar els programes electorals en relació amb els altres aspectes en què el nostre Parlament té competències i atribucions específiques, particularment en el camp de les polítiques de benestar. De la mateixa forma, no podem deixar de recordar que el presidentMas arriba a aquestes eleccions sota l'ombra de la corrupció i la responsabilitat del seu partit,CDC, en el cas delsaqueig del Palau de la Música.
Aquestes eleccions, en canvi, sí que poden ser el començament d'un exercici col·lectiu per debatre i articular les diferents alternatives polítiques -totes elles legítimes-- en relació amb l'anomenat encaix de Catalunya dins d'Espanya i Europa. Però des d'un debat lliure i plural, serè i ordenat, sobre les raons que porten uns --des de l'anomenat “dret a decidir”-- a demanar el trencament i a altres a demanar un nou acord. Un procés a resoldre des del principi democràtic, en el marc d'un estat de dret i que, si correspon, acabi amb la celebració d'un referèndum. Avui el principal risc no és que Catalunya (o Espanya) perdi sobirania, sinó que anem enrere en termes de democratització; que els ciutadans perdin encara més sobirania davant els mercats i el capital. No la recuperarem si no ens esforcem a trencar les fronteres que queden entre els europeus en lloc de crear-ne altres de noves.
Notícies relacionadesPer tot això volem fer unacrida a la ciutadania progressista de Catalunya perquè el pròxim 25 de novembre es mobilitzi i doni confiança a les formacions polítiques que presentin programes nítidament d'esquerres i contemplin una renovada i potent opció federal. Que, igualment, posin en el centre del debat electoral la forma de com s'han efectuat les retallades a l'Estat de benestar realitzades pel Govern de Mas amb el suport del PP. I que confrontin l'existència de diverses alternatives davant la crisi. Que reclamin de laUnió Europea polítiques impulsades al creixement econòmic amb el fi d'evitar que l'austeritat recaigui només en els serveis públics i les prestacions socials. És a dir, unaEuropa unida al servei de la gent. En definitiva, queapostin amb claredat per un model d'estat federal on la major part de la ciutadania de Catalunya pugui sentir-se còmoda i reconeguda, compartint amb altres pobles un projecte comú deconvivència, justícia i cohesió social.
