L'OFENSIVA ESPANYOLISTA
Doña Espe: branca que s'esqueixa, brota i reneix
Esperanza Aguirreva estar dimecres fentcampanya pelPP a Vigo. Com va dir la crònica d''Abc', va viatjar en turista amb la seva cap de gabinet. Commovedor. No sabia que els funcionaris tinguessin cap de gabinet. ¿De quin gabinet? I a més, ¿no s'havia reincorporat a la feina? ¿A quina feina? Només l'he vist a la platja, en un campionat de golf i ara aVigo. Curiosa manera de ser funcionària. Deu ser per això que la senyora Cospedal vol acabar amb ells. Perganduls.
La crònica diu que va arribar amb sabata plana i posteriorment es va posar talons. I va donar cops de taló. Perquè anava a donar suport al seu candidat,Nuñez Feijóo, en la campanya gallega però només va parlar de com arriben a ser de dolents els nacionalismes i de Catalunya. I es va ficar malament amb el candidatXose Manuel Beiras. "Em sembla que el senyorBeiras, que es queixa de la retallada que ha fet el presidentFeijóo en la sanitat gallega, el que ha de fer és visitar el metge, perquè el veig una mica desatès". Molt elegant, la senyoraAguirre. Si algú hagués dit una cosa semblant quan va fer l'anunci de la seva malaltia, no sé què haurien dit els del PP. Però els seus gallecs de dreta li van riure la gracieta a la senyora que venia de Madrid. I va dir que estimava molt Catalunya i els catalans. Entendridor. S'oblida el que ens va dir a compte de la bandera espanyola i de l'himne en la final de Copa. "A jugar sense públic, per dolents".
Però el cor del que s'ha destacat en els mitjans va ser la utilització d'una frase deXabier Arzalluz durant la divisió delPNB el 1986. "La branca que s'esqueixa, s'asseca", va dir el president de l'EBB. I en el cas atribuït per Arzalluz va tenir raó. EA avui, dins d'Amaiur, és una branca seca. Però en el sentit amb què ho va dir Doña Espe en el míting de Vigo, s'equivoca.
Va assenyalar que ella no concep una Espanya sense Catalunya, ni una Catalunya fora d'Espanya. M'encanta que entri en la qüestió. "És com una branca que s'esqueixa de l'arbre. L'arbre pateix, i la branca es posa mústia, s'asseca". A més va assenyalar queCatalunya no ésEscòcia (sempre surten amb la mateixa història) i "sempre ha format part d'Espanya".
Doncs s'equivoca Doña Esperanza. Branques esqueixades deTxecoslovàquia, comTxèquia iEslovàquia, viuen felices. Branques esqueixades comCroàciaiEslovèniaviuen felices a laUE i aviat hi ingressaran Montenegro, Macedònia, Sèrbia, Bòsniai fins i tot Kosovo. I branques esqueixades de l'URSS comLetònia, Estònia iLituània, tenen ambaixadors aMadrid. I viuen tan feliços i contents i d'això que són branques seques, res de res. ¡Quin exemple que va posar la senyora!
I va dir més 'boutades'.
"Els nens han d'aprendre a sumar, restar, dividir i a escriure la història veritable i no les mentides dels nacionalistes i la literatura espanyola i universal, no només la del seu poble". Aquesta senyora tan culta que va serministra d'Educació i Cultura i va confondre Saramago amb una artista estic segur que no té ni idea de qui erenRosalía de Castro, Alfonso R. Castelao, l'arquebisbeGelmírezi tantes personalitats gallegues. Doña Esperanza no resisteix un examen. Però ella, amb la seva cara dura, diu el que diu.
Notícies relacionadesFinalment va demanar que 'nunca mais' es votés els opositors del PP. Doncs el mateix. Que 'nunca mais' es voti els hereus deFraga.
