després de LES ELECCIONS BASQUES
Anasagasti: ¿Què passarà amb els 350.000 exiliats de Basagoiti?
Rajoy amb Basagoiti, ahir, en un acte a Sant Sebastià. /
La campanya d'Antonio Basagoiti ha estat un despropòsit des del principi fins al final. Ha buscat el cos a cos ambUrkullu dient barrabassades que no se sostenien. Que si l'espanyolisme era el 51%, que si ell representava l'Euskadi espanyola, que si guanyava el nacionalisme basc s'obria l'abisme, que si volíem trencar Espanya, que Urkullu tenia un pacte secret...
Però la gent no se l'ha cregut en res i la ciutadania basca li ha girat l'esquena. L'hi va girar fa tres anys quan, al perdre les eleccions, va tapar les seves misèries sent clau numèrica i recolzant Patxi López en la legislatura. Però no va demanar formar part d'unGovern que necessitava com l'aire per viure el suport del PP. Haver estat 'vicelehendakari' li semblava poc. Es va limitar a fer incursions de tota mena, a influir tard i malament i a tractar de ser un Pepito Grillo sui generis.Homer Simpson va trucar al seu soci i li va anunciar el seu comiat en un programa de ràdio. I després va posar aquesta cara estranya que posa com dient: "!Que llest que sóc!". Res de seriós. Tots sabíem que anava en moto, que sabia cuinar un lluç al 'txoko', que era amic d'Oyarzabali del grup que es va carregarMaría San Gil, però molt poc o gens del seu projecte polític per al país.
Si vam saber que una de les seves propostes va ser que en les eleccions basques votessin "els exiliats", és a dir, gent que en virtut de la violència i el terrorisme d'ETA havien hagut de marxar del país. I va portar a col·lació la infladíssima i no creïble xifra de 350.000 exiliats. El meu respecte per als que van haver de marxar, però el meu irrespecte cap a la manipulació que ha fet el PP amb aquest assumpte. Per cert, no només hi ha hagut exiliats per ETA. Per al PP,Franco no va existir.
A aquest efecte, van encarregar un estudi alCentre d'Estudis Polítics i Constitucionals, que fins avui dia no acaba de trobar base jurídica per aconseguir que gent que poden empadronar-se puguin votar ara que ETA ha cessat en la seva activitat armada, ho facin. Jo, fill d'exiliats, per votar el 1977, em vaig haver no només d'empadronar, sinó nacionalitzar espanyol. Dos requisits a falta d'un.
Però la gent, malgrat el suport mediàtic amb què va comptarBasagoiti, no se'l va creure i a més, no el va votar el 21 d'octubre. ¿Que passarà ara amb aquesta manipulada iniciativa? Segurament descansarà el somni dels justos. Es quedarà com a monument al despropòsit Basagoitil.
S'havia de veure la cara patibulària de Basagoiti el dilluns 22 a la reunió de l'Executiva del PP a Madrid. Mentre totes les felicitacions, encaixades, aplaudiments, petons i fotografies eren per al candidat vencedor a Galícia, Núñez Feijóo, Antonio Basagoiti, el gladiador del PP a Euskadi, el gran bocamoll, semblava un gat escuat. Totes les seves fanfarronades, totes les seves manifestacions públiques típiques d'aquest bocamoll professional que és, s'havien quedat a Euskadi el 21 d'octubre congelades.
Basagoiti s'ha adonat que no té projecte per a un país que el veu com un animador de fira, però no com un polític seriós. Ser alternativa política a Euskadi requereix rigor, estudi, treball i no focs artificials. La gent li ha vist el llautó. Basagoiti ha perdut 16.000 vots i tres escons. Només si n'hagués obtingut un més li hauria servit per tractar de tapar el seu fracàs, com ho va fer fa tres anys i mig amb López. Però ja no cola.
Alicia Sánchez-Camachoveient la cara del seu coreligionari va dir emfàtica: "Antonio Basagoiti ha representat, representa i representarà l'alternativa de la convivència i la unitat i el seu paper és fonamental a Euzkadi".
Doncs que segueixi. Així comFelipe González estava encantat queManuel Fraga fos la seva alternativa, elPNB està encantat que Basagoiti sigui l'alternativa en representació del PP. ¡Quin xollo!
