EL FUTUR DE L'AUTOGOVERN
Un país petit surt abans de la crisi
Entrada de l’estació central de Frankfurt. /
Vist de desBrussel·lessobta la manca de reflexió a casa nostra al voltant de la dimensió dels països europeus com una de les variables clau que explica la sortida de la crisi, tal com DavidGardner escrivia al'Financial Times'el 16 de maig. A "Spain: devolution can be a part of the solution" s'hi avala l'extensió del concert econòmic basc a Catalunya per raons d'eficiència econòmica i de millor gestió tributària.
A Europa els països que han protagonitzat la ràpida recuperació econòmica de finals 2009 a mitjans 2011, de la mà d'una brillant recuperació de les exportacions industrials, han estat elspaïsos petits centreeuropeus, nòrdics i bàltics. Els països del sud de dimensió mitjana i gran (els coneguts com aPIIGS, França i Regne Unit), en canvi, són els que presenten menor recuperació i major recaiguda o directament porten cinc anys en caiguda lliure.
Alemanya: Disset Dinamarques
D'Alemanyaa Europa també es diu que és un país que va bé gràcies al fet que funciona com 17Dinamarques independents. Els seus 17 'länder' o estats federals disposen d'una agènciatributària que recapta tots els grans impostos i, amb els diners a la butxaca, negocien la solidaritat entre regions i les transferències al govern de Berlín. No sembla que es trenqui cap unitat de mercat per aquest fet realment federal: federalisme real segons la definició acadèmica és que les regions recaptin els grans impostos, no només que gastin com aquí.
De la mateixa manera, els 17 lands alemanys són sobirans en la gestió de les seves infraestructures, podent decidir sobre la construcció d'aeroports o la concessió dels "slots" a les companyies aèries en funció dels interessos econòmics específics (financers, exportadors, turístics...) de cada estat o land. Jo he sentit explicar el president de Deutsche Bahn, la més gran companyia dels trens alemanys, que cada any ha de renegociar 17 contractes regionals de gestió, tot competint amb els 300 operadors ferroviaris que hi ha a Alemanya.
A l'Europa que al 2009 va sortir de la crisi la gestió deproximitat delsaeroports (ja sigui pública com aMunic o publicoprivada com aFrankfurt) fa que aquests siguin infraestructures rendibles, com els ports i els trens. A l'Europa que s'arrosssega en la crisi, en canvi, la gestió centralitzada i per tant ineficient de les mateixes és una font constant de dèficit públic, que van erosionant lacompetitivitat i van destruint la base econòmica sobre la qual descansa l'Estat del benestar.
Dinamisme empresarial castigat
A l'Europa que al 2009 va sortir de la crisi les administracions tributàries operen sobre territoris petits, aconseguint elevats graus d'eficiència i equitat tributàries i bosses petites de frau fiscal. A l'Europa que s'arrossega en la crisi, en canvi, les agències tributàries són grans i per aixòincapaces de fer front a grans bosses de frau fiscal. I sovint aquestesdiscriminen els territoris més productius ambinspeccions fiscals assimètriques i abusives, sobre les quals no hi ha transparència per avaluar fins a quin punt castiguen el dinamisme empresarial d'un territori en front d'alguns interessos creats a les capitals.
"Economic integration and political disintegration" és un article de referència que van publicar l'any 2000 a l'American Economic Review els professors delMIT Alessina iSpolaore, que al 2003 van ampliar-lo en el seu ja clàssic llibre "The Size of Nations". Com més obert i integrat és el món, augmenten els incentius per a quepaïsos petits optin per crear un Estat propi eficient, més homogeni i governable pel que fa a la gestió exitosa de les preferències dels seus habitants (amplis consensos més fàcils d'assolir, major flexibilitat dels mercats de productes i factors...). De tot això Catalunya, en aquesta hora decisiva de revisió del centralisme madrileny novament fracassat, no n'és aliena: de fet, tot el que va bé avui a Catalunya està lligat a l'Europa dels petits estats eficients, mentre que el que no hi va bé está encara lligat per centralismes seculars decadents.
Notícies relacionades@RamonTremosa
