LA CRISI DE L'ESQUERRA
López Bulla: La renovació del PSOE i la vaga general
"Una part considerable del vot perdut pel PSOE està pendent de què farà concretament aquest partit abans, durant i després del 14-N"
El secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, aquest dimarts al Congrés. /
Encara és molt aviat perquè elPSOE digui res amb cara i ulls sobre eldescens electoral aGalícia iEuskadi. Però el que han dit fins al moment destacats militants socialistes fa tota la pinta de mandra mental. No obstant, no falten observacions fortes al voltant de les característiques més rellevants de la praxi de l'esquerra, que fonamentalment semblen dirigides al principal partit de l'oposició espanyola. Per exemple, les que estem comentant arran de l'últim llibre de Josep RamonedaJosep Ramoneda.
No cal ser del PSOE per tenir el dret-deure parlar d'aquest partit. També no sent del PSOE un se sent concernit, directament, per com és, què és i què vol ser aquesta formació política. Per això que analitzar, criticar i suggerir --dins de les convencions d'un debat fort, fins i tot aspre, però constructiu-- hauria de ser una obligació política de tota l'esquerra. Naturalment, començant pels mateixos socialistes.
Entenc, per això, que la primera gran declaració que s'ha fet des de la casa socialista no té prou consistència. Han dit: estem en un cicle electoral negatiu. Cosa tan evident com si hagués afirmat que"el río Guadalquivir pasa por Coria, pasa por Coria, Coria del Río",com assegurava una vella cançó andalusa.
Però, com que la patacada electoral és reiterativa, veus autoritzades de la direcció d'aquest partit han parlat de posar en marxa una"profunda renovació ideològica". D'acord, però que se'm permeti un amable retret: aquesta renovació sembla necessària quan un cert sentir de l'electorat es gira d'esquena al PSOE, però no quan aquest no capta què sent el personal de carn i ossos. En qualsevol cas, benvinguda sigui, es diu, profunda renovació ideològica.
En el congrés de Porto hi ha algunes claus
Ara bé, els socialistes tenen un material d'arrencada: els textos aprovats alcongrés del Partit Socialista Europeu, celebrat a Porto el desembre del 2006. Allà hi ha algunes claus per fer la pujada amb alforges, no definitives però sí, almenys, més convenients. Si tiren d'aquesta veta, donant-li les oportunes mans de pintura, poden posar-se al dia.
Per la meva part els dono una pista de per on començar la reflexió. Premissa: lademocràcia liberal ha estat un equilibri permanentment inestable entre una aparent igualtat política i una real desigualtat econòmica. Ara l'ordre del dia del batalló neoliberal és fragmentar qualsevol parcel·la d'igualtat política per consolidar i estendre la desigualtat econòmica. A això, entre altres coses, respon la convocatòria de lavaga general per al 14 de novembre.
Notícies relacionadesLa referència a aquesta vaga no és instrumental. Ho dic amb claredat: intueixo que una part considerable del vot perdut pel PSOE està pendent de què farà concretament aquest partit abans, durant i després del 14-N. De moment,Valeriano Gómez ha recolzat la vaga i ha dit que "sobren raons a Espanya i a Europa per fer-la". Són paraules inequívoques les de l'exministre de Treball socialista. Però tot i ser important la veu d'aquest baríton ens falta saber què dirà el cor. I, especialment, què faran concretament les seus locals l'organització.
