Luri: caritat i justícia
"Cap justícia pot ser sensible al dolor que ens interpel·la des dels ulls d'aquell a qui hem afirmat com el nostre germà"
Com queAmancio Ortegaha donat una bona quantitat de diners aCàritas, una inefableliterata del país (¿per què pel mer fet d'escriure males novel·les a alguns se'ls considera intel·lectuals?) ha fet pública la sevaindignació moral clamant al cel de la veritat que"la caritat no és justícia i que, de fet, la caritat només pot existir en absència de la justícia".
A mi la caritat m'impedeix dir cruament el que penso d'unaestupidesa així i, sobretot, de la senyora que l'ha expel·lit, però, per descomptat, no se m'acudirà dir al pròxim que m'allargui la mà demanant-me un cèntim que en lloc de reclamar-me a la meva caritat, vagi a reclamar a la història la justícia que li nega, i que si mentrestant es mor de fam, la culpa serà de la injustícia i no de la meva falta de caritat.
Hi ha, no obstant, un fons de raó en l'exabrupte justicier de la intel·lectual: la caritat existeix en absència de la justícia. I la justícia està absent. I no només això, sinó que els intents d'implantar-la per decret han posat més de manifest que mai la necessitat de la caritat.
La mania de voler substituir les petites justícies parcials, minúscules i imperfectes per una JUSTÍCIA amb hipermajúscules que ens acompanyi com la nostra ombra del bressol a la tomba, condueix a destruir les primeres, però no a implantar la segona.
Cap justícia pot ser sensible al dolor que ens interpel·la des dels ulls d'aquell a qui hem afirmat com el nostre germà, per la senzilla raó que cap llei pot obligar-me a ser el guardià del meu germà.
Notícies relacionadesSenyor Amancio, vostè té el meu més profund reconeixement.
