LA CRISI A ESPANYA
Carnicero: Quan s'esgoten les paraules han de venir els fets
"És brutal que persones se suïcidin quan estan a punt de ser desnonades; és a dir, quan els anaven a treure la casa per donar-l'hi a un 'banc dolent'"
Concentració al barri de Sant Andreu, de Barcelona, per evitar el desnonament d’una família, el juny del 2011. /
Assistim a ladesconstrucció d'Espanya. Però això no és dir res, perquè les paraules s'han esgotat enmig d'aquesta depressió col·lectiva. Sobretot, aquesta tragèdia és paralitzant. La societat està narcotitzada per la contínua allau de notícies negatives que formen una bola de neu que ningú és capaç de parar.
Comencen a aparèixer notícies brutals. Suïcidis de persones quan estan a punt de ser desnonades; és a dir, quan els anaven a treure la casa per donar-l'hi a un 'banc dolent que aquest suïcida paga amb els seus impostos. Els presidents dels bancs que treuen al carrer propietaris de les seves vivendes tenen sous de milions d'euros. No els tremola la mà i aniran a missa els diumenges.
L''efecte crida' d'aquest Govern del PP promou morts a l'Estret de persones tan desesperades que han mort per venir a viure a aquesta Espanya destruïda. No deuen saber que als immigrants sense papers se'ls nega l'atenció mèdica. ElPP va sentenciar que Espanya no pot ser un paradís de laimmigració il·legal. L'han convertit en un cementiri de sense papers.
Un de cada quatre treballadors ja estan en l'atur. Els més grans de 50 anys no tornaran a treballar mai.
Hi ha nens als quals se'ls impedeix l'accés al col·legi perquè no tenen diners per pagar l'uniforme.
Urdangarín va aconseguir un crèdit de cinc milions d'euros amb un sou declarat de 3.000 euros. No m'estranya que sigui conseller de multinacionals amb aquesta habilitat per a les finances.
¿Voleu que segueixi? Confesso que estic esgotat perquè no puc explicar el que està passant; se m'estan esgotant les paraules. Sobretot perquè el que passa és molt senzill. Una crisi financera en l'origen de tot que està sent resolta pels que la van provocar per seguir-se'n beneficiant. I els altres, sense representació que reculli la indignació i la transformi en vector polític.
Quan en la història han faltat les paraules els fets han agafat la iniciativa. Totes lesrevolucions comencen quan s'esgoten les paraules. I el que pot passar explotarà de sobte, sense previ avís.
