EL FUTUR DE CATALUNYA
Ampliació interna de la UE: Escòcia no és Turquia
"És curiós que qui amenaça amb expulsions de la UE sigui Espanya, que amb la seva ruïna econòmica està posant en risc l'euro i fins i tot el projecte d'unió europea"
Alex Salmond, primer ministre d’Escòcia, en l’obertura del congrés del Partit Nacionalista Escocès, el 18 d’octubre passat. /
Una notícia molt poc comentada al nostre país fa referència a l'informe del Parlament britànic, publicat el mes d'octubre passat, sobre com quedaria Escòcia a la UE en cas que el 'sí' guanyés el referèndum del 2014. L'informe ha estat escrit pel prestigiós professor d'Oxford Graham Avery, director general honorari de laComissió Europea.
En relació amb la manera d'integrar un estat escocès a la UE, Avery diu que si els escocesos han estat ciutadans de la UE durant 40 anys, i ho volen continuar essent, difícilment se'ls hauria de fer sortir i tornar a entrar. "Escòcia no és Turquia" i no es pot tractar els escocesos com si fossin ciutadans d'un país que mai no ha format part de la UE, com ara és el cas dels turcs.
Aquesta opinió ha estat defensada fins fa poc pel mateix comissariJoaquín Almunia, que va dir fa unes setmanes aBarcelona que "no era clar que ciutadans europeus amb drets adquirits (i moneda en el cas català) poguessin ser-ne desposseïts d'un dia a l'altre, en cas desecessió d'un territori d'un Estat ja membre de la UE, com si res".
Canvis d'opinió
Almunia ha perdut prestigi rectificantAlmuniales seves declaracions a Madrid, perquè els polítics amb prestigi són els que diuen el mateix aBerlín iAtenes (com el president del Parlament Europeu, Martin Schulz) i són els que no van canviant de parer per quedar bé en un lloc o un altre en funció del públic que tenen al davant.
Enmig de la campanya de la por i de les amenaces que PP i PSOE llancen contra els catalans en cas d'una hipotètica independència, incapaços com són d'oferir res de positiu als catalans perquè continuïn dòcilment acceptant el centralisme madrileny, de la Gran Bretanyaens arriba un article moltinteressant publicat a 'The Economist' 'The Economist' el passat 3 de novembre. En el setmanari econòmic més influent del món es diu que "una Espanyaultradependent de la UE pel que fa a rescats i a intervencions no podrà vetar una Escòcia independent dins de la UE". Aquesta opinió desmenteix rotundament el ministre espanyol d'Afers Estrangers,García-Margallo, que repeteix una vegada i una altra García-Margalloque tot nou país "s'haurà de posar a la cua" dels països candidats a l'adhesió.
És curiós que qui amenaça amb vetos i expulsions de la UE siguiEspanya, un país que amb la seva ruïna econòmica, i la seva incapacitat per reformar-se tot imitant bones pràctiques d'altres països, està posant en risc no només la moneda única sinó fins i tot el projecte d'unió europea.
Els exemples de Noruega i Suïssa
Cal recordar que, molt més important que la UE (embrió d'una unió política que encara no té poders fiscals, ni unió bancària, ni prou legitimitat democràtica) és l'espai econòmic europeu de lliure circulació de persones, mercaderies i capitals.Noruega iSuïssa no formen part de la UE però tenen accés a aquesta lliure circulació, que és el gran èxit europeu dels darrers 60 anys. I són dos dels països més pròspers del món en molts indicadors econòmics i socials.
Així, que els britànics vulguin marxar de la UE (però no pas d'aquest espai econòmic europeu que ells anomenen 'internal market') pot voler dir que anticipen el fracàs del procés de cruïlla històrica en què es troba la Unió Europea: o més unió (fiscal, bancària, política...) o renacionalització.
I és que mentre alguns països continuïn fent trampes al solitari com Espanya (quan Rajoy diu unió bancària només li interessa diner europeu per tapar el forat de Bankia sense cedir competències de supervisió financera), els alemanys no voldran avançar cap a una més gran integració de la Unió Europea. El que segur que no té futur és una unió on convisqui el mercat laboral més eficient del món (Dinamarca) amb el mercat laboral més ineficient del món (Espanya): la divergència econòmica és segura.
Mediocritat i amiguisme en la política espanyola
'The Wall Street Journal' acaba de fer unduríssim article contra el sistema bipartidista espanyol, tot dient que a Espanya les reformes són ineficients i que el president espanyol, Mariano Rajoy, té unes maneres excessivament diletants de fer política, tot ajornant al màxim la presa de decisions urgents, fins al punt de comparar-lo amb un líder del Partit Comunista Xinès. L'article 'Espanya rescatada però no salvada' dóna fins i tot noms i cognoms de polítics espanyols del PP i el PSOE que són presentats com a exemples de mediocritat i amiguisme.
Notícies relacionadesEl món és infinitament més gran que la bombolla mediàtica madrilenya. Els catalans ens hauríem d'independitzar mentalment delsmitjans de comunicació de Madrid, que ningú no llegeix ni té en compte fora de les fronteres espanyoles, i hauríem d'estar molt més atents al que diu la premsa internacional.
