després de les revoltes AL MÓN ISLÀMIC
La tardor de la dona àrab
Una partidària dels Germans Musulmana fa un senyal de victòria per celebrar la victòria del candidat presidencial Mohammad Mursi, a la plaça Tahrir del Caire. /
La meva dona em passa una cita deBertolt Brecht: "La crisi --diu-- es produeix quan el que és vell no acaba de morir i quan el que és nou no acaba de néixer". I no hi ha res més oportú quan estic llegint un reportatge a 'Courier International' (núm. del 25 al 31 d'octubre) titulat molt pròpiament'L'automne des femmes' (la tardor de les dones) per comparació amb el que hem designat com la 'primavera àrab'.
En efecte, el que està succeint als països que, des de la revolta de febrer del 2011 aTunísia, han viscut transformacions polítiques de signe democratitzador (parlo especialment d'Egipte, el Líban, la mateixaTunísia, Iemen o Síria, encara que en aquest últim país la primavera no podem dir que hagi arribat encara), és un exemple clar del que expressa la frase de Brecht: el món vell no acaba de morir i el món nou no acaba de néixer. I si apliquem aquest aforisme al món de les dones, llavors haurem de ser encara més pessimistes i dir que "el que és vell perdura i s'imposa sobre el que vol néixer des del començament".
Sota el títol provocador de'Per què ens odien' --títol que no es formula com a pregunta sinó com a asseveració que s'ha de relacionar amb els debats que seguiran a l'11 de setembre del 2001 per explicar les raons de l'odi contra els americans que ha anidado en el món musulmà--, la periodista egiptoamericanaMona Eltahawyparla de l'odi a les dones en el món àrab en un text que ha provocat fortes reaccions i ha obert un gran debat en aquestes societats.
Ningú ha de negar que, deTunísia aBengasi, o del Caire aSanà, les dones es van adherir --també les islamistes-- a les revoltes que avui coneixem com la 'primavera àrab'. No obstant, les primeres eleccions democràtiques aTunísia i aEgipte han escombrat ràpidament les esperances que les dones havien dipositat, ja que un vent de conservadorisme bufa avui sobre tots els països del Pròxim Orient.
Encara viva l'eufòria de l'alliberament deLíbia,Mustafà abdul-Jalil, llavors president delConsell Nacional de Transició (CNT) va prometre l'aplicació de la 'sharia' i el retorn a la poligàmia. I al mateix temps que les dones de Tunísia eren envejades a tot el món àrab a causa de la seva condició, ja eren assetjades tant a les universitats com al carrer i corrien el risc de perdre els drets adquirits, més o menys com les egípcies, en nom del rebuig provinent de l'antic règim.
Prohibit conduir
La tesi deMona Eltahawyés la següent: "Les primaveres àrabs no tindran èxit si no s'acompanyen d'una revolució cultura, social i sexual". I té raó. És cert que alguna cosa ha començat a moure's. El 16,5% de dones han estat elegides el 7 de juliol passat després del primer escrutini lliure que s'ha fet a Líbia, i ocupen 33 llocs sobre els 200 que té el Parlament. A Egipte, les eleccions de novembre del 2011 van donar a les dones 61 escons dels 217 que componen la cambra. Quaranta són representants d'Ennahda,el partit islàmic guanyador dels comicis. Menys representació tenen alLíban, ja que, dels 128 escons amb què compta el Parlament libanès, només quatre els ocupen dones des de les eleccions del 2009. Cap, no obstant, és coneguda per preses de posició feministes. Trobem la viuda d'un president assassinat, la germana d'un primer ministre assassinat i la filla d'un diputat que també va tenir la mateixa sort. I no cal parlar de l'Aràbia Sauditaon les dones tenen prohibit fins i tot conduir.
"No és perquè som lliures que ells ens odien, com afirma el vell clixé nord-americà posterior a l'11 de setembre del 2001", escriuMona Eltahawy."És perquè ens odien que nosaltres no som lliures". Per això es parla de la "tardor de la dona àrab", una tardor on la llibertat, com el sol, declina en lloc d'aixecar-se. Per això es rebel·la contra un sistema polític i econòmic --em nego a conceptuar-ho com a "cultural" perquè em sembla la negació de la cultura, que tracta la meitat de la humanitat com a animals i la sotmet a la tirania.
Detinguda, pegada i violada
Nascuda el 1967 aPort Saïd(Egipte),Mona Eltahawy va estudiar periodisme a les Universitats americanes del Caire i de Jerusalem, i es va instal·lar a Nova York el 2000, on va començar a escriure per a diaris com 'The New York Times' o'The Washington Post'.El 2011 va anar al Caire per cobrir les manifestacions de la plaça de Tahrir, on va ser detinguda per la policia, apallissada i violada. El setembre del 2012, també va ser arrestada per la policia nord-americana al metro deNova York quan intentava esborrar eslògans publicitaris favorables a Israel.
Les dones tenen problemes a tot el món --constata Mona Eltahawy. Sense anar més lluny, els Estats Units no han elegit encara cap dona per ocupar la presidència del país i també allà les dones segueixen sent tractades com a objectes, com succeeix en altres països occidentals. Aquesta --diu-- serà la conclusió a la qual conduirà segurament qualsevol conversa que tingui per objecte l'odi a les dones en el món àrab. Però no ens hem de confondre. I en això és clara: "Citeu-me un país àrab --diuMona Eltahawy-- i jo us desgranaré una lletania d'abusos alimentats per una barreja nociva de cultura i de religió que pocs semblen capaços de criticar. Quan les dones egípcies que gosen expressar-se ben fort [a les manifestacions] són sotmeses a humiliants'tests de virginitat', és hora de trencar el silenci. Quan un article delCodi Penal egipci afirma que una dona pegada pel seu marit 'amb bones intencions' no pot reclamar danys i perjudicis, a fer punyetes el que és políticament correcte! Per cert, de quines bones intencions es tracta? Doncs, segons la llei, es tracta de cops 'no severs' o que no són "fets directament a la cara"."
Notícies relacionadesAixí, és clar, ningú sap que el marit les ha pegat.
