A LA PUNTA DE LA PIRAGUA
L'Argentina, en la voràgine de la seva història
"Estem en el cicle de la destrucció de l'economia. Això tornarà a explotar més aviat que tard. La tragèdia de l'Argentina és la seva falta d'institucionalització"
La presidenta Cristina Fernández de Kirchner descobreix una imatge del nou bitllet de 100 pesos, amb la imatge d’Eva Duarte de Perón, el juliol passat. /
Buenos Airesfa temps que és una ciutat més cara queLondres oMadrid. La inflació s'hi passeja sense control gràcies a la negació que fa el Govern de la seva existència. La compra de dòlars està relegada al mercat negre, on hi ha un diferencial amb el canvi oficial de més del 30%.
La tecnologia política de l'Argentina d'avui és l'odi.Fanatisme de rebuig per generar adhesió incondicional. Esl que no sónkirchneristes no veuen cap bondat al Govern. I els que recolzenCristina ho fan sense fixar-se en cap error. Diàleg de sords amb tendència a l'extermini intel·lectual del contrari.
L'avantatge més gran de la presidenta és que no existeix unaoposició articulada més que en el rebuig a la seva persona. El temps juga en contra seu perquè l'economia no aguantarà gaire sense una enorme devaluació. Per això els argentins que poden compren molts o pocs dòlars 'blues' al mercat negre.
He conegut moltes Argentines en el temps. Excepcionalment cares per al visitant i preocupantment barates. Estem en el cicle de ladestrucció de l'economia. Això explotarà de nou més aviat que tard. La tragèdia de l'Argentina és la seva falta d'institucionalització. Tot és provisional i canvia sense previ avís. L'única certesa és lainestabilitat.
M'imagino que aquest article m'introduirà en la condició de "goril·la", que és com qualifica el peronisme els seus crítics. Correré el risc.
Estimo aquesta terra on he viscut i tornaré a viure. Em sento còmode en la circulació de la paraula que flueix pels carrers de Buenos Aires. Estimo un certcaos raonable en contraposició a ladictadura de lamodernitat. Sento que Argentina té totes les eines per a una societat pròspera i bé distribuïda on la pobresa podria eradicar-se amb honestedat en la gestió dels seus molts recursos.
M'he assegut a esperar uncanvi profund, unarefundació de l'Argentina que estabilitzi aquest país de gent talentosa i emprenedora absorbida per la temptació permanent de la picaresca. Una societat on al polític se li suposa adhesió a la corrupció no té cap més futur que la desconstrucció cíclica permanent. Com que crec en l'evolució de les espècies, confio que aquesta situació perpètua no sigui unfatalisme geogràfic de la història. Em sento còmode en aquest país i no puc subscriure la tecnologia de l'odi com a dialèctica política. Ho dic des del màxim respecte que com a estranger se m'exigeix. Encara que l'Argentina sigui una de les meves pàtries.
Notícies relacionadesPD: Com se sap, lapunta de la piraguaés el lloc menys estable d'aquestes embarcacions. No hi ha equilibrista que no caigui a l'aigua.
