EL CONFLICTE DEL PRÒXIM ORIENT
Per fi, ¡Estat palestí!
"Recordaré especialment Arafat, que tant va fer per convertir en realitat aquest somni, i Rabin, que amb gran visió i coratge va estar a punt de fer possible la convivència pacífica"
Begin, Clinton i Arafat, després de la firma de l’acord de pau entre Israel i Palestina, el 13 de setembre de 1993. /
¡Ja era hora! Amb més de 60 anys de retard, la comunitat internacional reconeixerà, amb la persistent oposició del Govern d'Israel (però no de bona part del poble), l'Estat palestí, en una votació que tindrà lloc aquest dijous a l'Assemblea General de lesNacions Unides. M'alegra que la institució que ha marcat el camí, amb lluminoses balises per a l''arrencada' de Palestina, hagi estat laUnesco, que en la seva conferència general va aprovar fa un any, per gran majoria, la incorporació a l'organització de l'Estat palestí.
A les Nacions Unides ho farà de moment com a "Estat observador o associat", però l'adjectiu no importa. El que importa és que Palestina sigui ja reconeguda com a Estat, fet que facilitarà sens dubte una nova era --ràpida, concloent-- del procés de pau.
Aquest dijous recordaré molt especialmentIàssir Arafat, que tant va fer --em vaig reunir amb ell per primera vegada el 1987-- per convertir en realitat aquest somni, iYitzhak Rabin, que amb gran visió i coratge va estar a punt de fer possible la convivència pacífica... i potser per aquesta raó va ser assassinat.
Enhorabona a les Nacions Unides per la seva decisió. Enhorabona a la Unesco per haver-se anticipat.
Enhorabona, amb gran afecte, a tot el poble palestí.
Notícies relacionadesPer fi, ¡Estat palestí!
