REFLEXIONS després dEL 25-N
¿I ara què?
"A CiU vam ensopegar i no vam recollir tot el vot nacionalista que podíem. És un missatge del qual hem de prendre nota: humilitat extrema en temps de crisi i patiment. El procés continua"
Artur Mas (dreta), Pere Navarro i Oriol Junqueras, durant la jornada de reflexió electoral del 25-N, en una platja de Barcelona. /
Fa una setmana es van celebrar les eleccions per elegir elParlament de la desena legislatura catalana. El resultat ningú l'havia pronosticat ni des de les enquestes ni des de la intuïció dels que van jugar en la primera línia de la campanya. La pregunta s'imposa: ¿i ara, què? Primer convé fer un anàlisis dels resultats, després contemplar els diferents escenaris possibles.
UNA LECTURA DELS RESULTATS
Una setmana després, amb perspectiva, és més fàcil fer unalectura objectivadels resultats. CiU confiava A concentrar el vot nacionalista per afrontar una nova legislatura amb el dret a decidir com a punt nou del programa al costat de l'objectiu compartit de sortir de la crisi. L'apel·lació a la concentració del vot nacionalista no va funcionar. Prova d'això és l'increment en vots i diputats d'ERC. CiU va retenir 1'2 milions de vots i en va perdre tot just 80.000 vots en un context de dos anys de restriccions pressupostàries i amb una vaga general i el debat profundament social sobre les execucions hipotecàries en plena campanya.
Ens va faltar detallar la nostradimensió sociali explicar la utilitat de la nostra proposta 'com tan bé vam fer amb el pacte fiscal. Dit això, aquest 1,2 milions de vots i els 50 diputats de CiU tenen un valor per subratllar: amb un programa marcadament sobiranista, es renova la confiança en CiU que, mutant el seus trets principals dels nou anteriors comicis, aconsegueix tornar a guanyar les eleccions. Mirat des d'una setmana vista, intentar retenir els 62 diputats era molt difícil per dos factors:
Primer.L'any 2010 CiU va aconseguir 62 diputats amb una part important de vot prestat per retirar el tripartit del Govern. El vot prestat que demanàvem per aquestes eleccions ja ens havia estat donat fa dos anys. I molt s'ha mantingut.
Segon.Amb una campanya de tant alt voltatge al voltant d'un nou element a l'hora de decidir el vot -la possibilitat que Catalunya esdevingui un nou Estat d'Europa- és lògic que pugi la participació i que es mobilitzin els partidaris d'aquesta opció però també els contraris. En aquest sentit, el PP no ha capitalitzat el vot antisobiranista. El seu increment en vots és molt discret. Ciutadans és el fenomen a tenir en compte.
¿QUI ÉS PARTIDARI DEL DRET A DECIDIR?
Algunes dades objectives com a punt de partida:
Primer. CiU haguanyatconsecutivament les deu eleccions al Parlament de Catalunya des del restabliment de les institucions i les primeres eleccions de 1980.
Segon. En les eleccions del 25 de novembre es va registrar el rècord departicipacióen unes eleccions catalanes, el 69,5%, quina cosa ens proporciona un Parlament amb una forta càrrega de representació de la societat catalana i una forta càrrega de legitimació per adoptar decisions en els propers anys.
Tercer. Una àmplia majoria dels diputats de la desena legislatura donen suport al dret a decidir (hem de saber si en aquesta majoria també hi hem de sumar els diputats del PSC, segons constava en el seu programa electoral. Aleshores en serien 107).
Quart. Què ningú s'enganyi, començant pels polítics deMadrid,en aquesta legislatura el poble de Catalunya serà consultat sobre el seu futur. La nord-americana, la democràcia liberal més antiga del planeta, va arrencar amb l'elaboració d'un cens d'inscrits per participar en les eleccions. Aquest cens es farà en aquests anys.
ELS PACTES
Mirem al futur: de manera precipitada, amb molt mala posada en escena, el PSC ha tancat la porta a coresponsabilitzar-se de la governació del país. Crec que elPSCs'ha equivocat. Tots els focus han apuntat al diàleg entre CiU iERC.Diàleg que s'està produint aquests mateixos dies. No és l'ànim d'aquestes ratlles interferir en un diàleg que ha de ser discret. Però em pregunto en veu alta: siERCté un mal record del seu pas pels dos governs tripartits, ¿com pensa donar un “suport robust” des de l'oposició a la investidura i als pressupostos sense que això no el faci igualment responsable de les decisions difícils i no coprotagonista del govern? En els propers dies veurem com es descabdella tot.
UN PARLAMENT MOLT VIU
El que convé a Catalunya és ser governada ambestabilitati bonanavegacióen aquests temps difícils i poder decidir el seu futur en els propers quatre anys. Serà una legislatura de molta negociació i amb un Parlament molt viu .Segurament veurem una legislatura a laitalianaen què més d'un cop i de dos semblarà que s'acaba fins que es reconstrueixen els acords. De la bona negociació en surten els grans compromisos i els bons consensos.
Per decisions majúscules, acaben imposant-se acords sincers, de fons.Consensosque no cal, ni es poden fer, per unanimitat (la democràcia també és discrepància) però estic convençut que en els propers anys els ciutadans premiaran qui adopticompromisos de país i castigaran qui es mogui per tactisme de partit.
La temptació deltactismede partit saltarà des de primera hora. I no necessàriament des de les files d'ERC. Salpem cap a la desena legislatura del Parlament democràtic de Catalunya.
EL PAPER DEL GOVERN ESPANYOL
La primera setmana aMadrid després de les eleccions, l'ambient que es respirava:
Primer. Un somriure de conill entre murri icínicdel que es regeix només per la conservació del poder i que deia: “Com us heu equivocat”.
Segon.Un lament en veu baixa per la caiguda de CiU perquè "haurà depactaramb ERC”.
Tercer. Una preocupació sincera pel no creixement del PP (de tercera a quarta força).
Quart. Una lectura miop dels resultats: “Si aneu per la via sobiranista, patireu en el cobrament de les transferències”. No veuen que així alimenten l'anomenada"desafecció”.
Notícies relacionadesCinquè.El Govern espanyol continua sense tenir una oferta tancada i atractiva per frenar el sobiranisme. No hi ha cap “català audaç i astut” prop del president del Govern. Després del primer ple puc afirmar: CiU va ensopegar diumenge passat però els elements de la política espanyola que ens han portat fins aquí no han desaparegut. Continua vigent el tema de fons: una Catalunya desvinculada de l'Estat de les autonomies espanyol i que busca una sortida nova. Nosaltres, CiU, no vam recollir tot el vot nacionalista que podíem. Un missatge del que hem de prendre nota: humilitat extrema en temps de crisis i patiment. El procés continua.
