LES SEQÜELES DE LA CRISI
Rajoy i la profecia maia
"No seria mala data el 21 de desembre per encaminar la rebel·lia de tants col·lectius agredits"
Manifestació d’empleados públics contra les retallades salarials, el setembre passat a Barcelona. /
La cultura maia va aconseguir una precisiómatemàtica en el còmput deltemps. I el desembre del 2012, exactament el dia 21, està datat un gran canvi, el final d'una era de més de 5.000 anys de continuïtat. No es tracta, precisament, del final del món. ¿O sí?
Tinc molt respecte per lescivilitzacions antigues: no van necessitar grans transformacions tecnològiques per assolir un coneixement sorprenent. Tenien temps, sobretot, per reflexionar pel que aconseguien interpretar dels equilibris de l'univers.
Alguna cosa em diu que l'encertaven. L'eclosió del segle XXI, fonamentalment per laglobalització i lestecnologies, està promovent canvis substancials en la progressió de la humanitat cap a l'assentament dels valors essencials dels homes i les dones.
La globalització s'ha constituït en el marc adequat per a laimpunitat dels poderosos; sobretot, de la dictadura dels poders i l'economia financera sobre els ciutadans i les nacions. No hi ha límits regulats a la forma d'operar del capitalisme financer. Hem passat de l'economia dels mercats a la societat dels mercats sense oposar-hi resistència.
Un món a punt de desaparèixer
¿Quina repercussió tindria una retirada massiva de fons dels bancs? ¿Què passaria si deixem de consumir productes i serveis de les empreses que estan fent ERO brutals?
El món, tal com l'hem conegut en les últimes dècades, està a punt de desaparèixer amb elscontrapesos que els valors de la democràcia havien aconseguit en les cotes d'igualtat. La diferència ha pres carta de naturalesa en una societat que torna a ser de castes.
Amb la caiguda delcomunisme, elcapitalisme va deixar de necessitar dissimular i de contrapesos per frenar l'avanç del comunisme. A partir de la dècada dels anys 90, el neoliberalisme no va necessitar fer concessions perquè l'enemic no tenia influència ni capacitat de torçar la mà als amos i administradors del capital.
Ara, els mateixos que han generat la crisi financera i econòmica que va començar el 2008, s'han constituït engendarmes de la seva solució.
No se'ls pot parar només perquè han contagiat la resposta de grup enfront de la resposta universal dels perjudicats.
Dogmes indiscutibles
El poder dels'think tank' ha aconseguit establir dogmes indiscutibles que es popularitzen per la via de la repetició amb formulacions senzilles, falses, però assentades en el pensament col·lectiu.
El substrat és que perquè l'economia sobrevisqui s'ha d'afavorir es gestors del capitalisme. La perversió s'assenta també en el fet que la crisi és època d'oportunitat per als poderosos. Les retallades es converteixen en negocis per la via dels mecanismes de privatització. La classe mitjana es comprimeix per donar pas a les oportunitats de la casta dels elegits. I els nivells més desafavorits de la societat se submergeixen en la pobresa i en el pendent de la marginalitat.
L'única manera de revertir aquest procés és una gran aliança entre lesclasses mitjanes i els més pobres per organitzar una rebel·lió en què el poder del consum sigui una palanca que no suportin els gestors d'aquesta economia de casino.
La primera premissa és universalitzar la resposta a les agressions a cada grup. No fragmentar les respostes defuncionaris, metges, pensionistes, acomiadats, desocupats, discapacitats, sinó afrontar cada retallada com una agressió al col·lectiu i donar una resposta de tots.
El calendari maia és una advertència de la dissolució de les certeses que crèiem consolidades. No seria mala data el 21 de desembre per encaminar larebel·lia.
Notícies relacionadesSi els partits institucionalitzats i els sindicats no entenen la seva responsabilitat de lideratge, sorgiran noves formes d'articulació social i no està garantit que a la violència del poder s'hi respongui amb una violència legítima de la societat. El'Butlletí Oficial de l'Estat' i les disposicions dels organismes internacionals sónobusos llançats contra la població. No produeixen sang, però la seva destrucció és letal. Encara hi som a temps. Encara no hi ha bateries antiaèries contra aquestsbombardejos. Però n'hi ha: només falta articular la rebel·lia.
