L'ESBORRANY DE LA NOVA LLEI EDUCATIVA
De Ponent, ni Wert ni vent
"S'ha de respondre amb contundència per la legitimitat que dóna la majoria del Parlament, la nostra tradició pedagògica, els resultats cohesionadors de la nostra escola, i la majoria social"
Wert i Rigau se saludena l’inici de la sectorial d’Educació, el 29 d’octubre. /
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense". I l'Ovidi tenia tota la raó.
L'últim esborrany de laLOMCE --la nova llei educativa que impulsa/imposa el ministreWert-- és una suma de disbarats pedagògics, legislatius i ideològics, una càrrega de profunditat contra l'educació inclusiva, la igualtat d'oportunitats, l'escola pública... I contra qualsevol visió mínimament plural, oberta, moderna... També contra el català a l'escola. No sé si en primer terme o com a dany col·lateral, tant me fa.
La LOMCE del ministre Wert és la majorregressió del sistema educatiu mai plantejada des de la desaparició formal del franquisme. És un retorn pur i dur al franquisme. L'ideològic, l'escolar. El nacional.
A la voluntat clarament expressada de situar el català --a Catalunya, a les illes Balears, al País Valencià i a l'Aragó, no ho oblidéssim-- en un ordre absolut d'inferioritat davant, no només totes les altres llengües, sinó davant qualsevol altra matèria, la LOMCE preténdestruir la immersió lingüística, monopolitzar el sistema a partir del castellà --entès com a llengua única i uniformitzadora-- i afegir una dualitat clarament decantada a favor de l'escola privada.
Insubmissió i contundència
Cert que podem adduir que fins i tot la sacrosantaConstitució dóna arguments per rebatre la voluntat de Wert, però ja sabem que la intenció abassegadora de la maquinària dissenyada per l'Estat, laFAES i lacaverna mediàtica només la té com a arma de repressió, no com a garant de drets, ni d'aquells que formalment reconeix.
Caldrà, doncs, respondre ambcontundència. La contundència de la legitimitat de la majoria del nostre Parlament, de la legitimitat de la nostra tradició pedagògica, de la legitimitat dels resultats cohesionadors de la nostra escola, de la legitimitat de la majoria social que s'ha expressat de manera clara i caldrà que torni a expressar-se... Una legitimitat que ens haurà de dur a la insubmissió institucional, ciutadana i escolar. Cert, però per poc temps, perquè la LOMCE ha de ser un altre pont obert, un pont cap a la sobirania i la llibertat del nostre país.
La millorinsubmissió és aconseguir poder construir un sistema educatiu propi, adequat a la nostra realitat i que respongui a les nostres necessitats. Pel bé de l'escola, de l'educació dels nostres joves, de la formació de les noves generacions, de la cohesió d'una societat que pugui avançar ... I això només es pot fer --ara i aquí-- des de la independència.
L'escola deWert és aquella escola deRibera que cantavaOvidi Montllor, recordeu? Començava així:
"La suma era dos més dos.
El resultat era quatre.
La pregunta era Qui és?
La resposta era Déu.
La consigna era Pàtria.
Notícies relacionadesLa resposta aixecar el braç..."
