EL DESMANTELLAMENT DE L'ESTAT DEL BENESTAR

Pacte de ciutadania en defensa de la cosa pública

"La novetat de les últimes mobilitzacions és que ja no es refereixen a una acció contra les privatitzacions sinó a una defensa explícita i de masses de la sanitat pública"

1
Es llegeix en minuts

L'actual procés demobilitzacions en defensa de l'Estat del benestar, que ve des de fa ja molts mesos, ha donat un salt qualitatiu en els últims dies. Posem que parlo de Madrid, i molt especialment en el terreny de la sanitat, ese panel de rica mel per als capitals privats que es va iniciar amb el tristament famósmodel d'Alcirai que tanto predicament té en les files del grup dirigent de Convergència i Unió a Catalunya.

Sostinc que esas mobilitzacions madrilenyes hay que observar-les i seguir-les amb lupa perquè ens deparen importants novetats en defensa de lo públic: tras la mobilització al voltant de l'Hospital de la Princesa han vingut les no menys massives que s'han conegut com 'abrazo als hospitals'. Això és, desenes de milers de persones envoltant els hospitals públics. De todo ello l'amicJavier Lopez ha donat bona cuenta així en el seu mur de Facebook com en Twitter.

La novetat d'aquestes mobilitzacions, llamadas 'del abraçada', és que ja no es refereixen a una acció contra lesprivatitzacions sinó a una defensa explícita i de masses de la sanitat pública. És a dir, no es tracta d'una defensa d'elits sinó d'àmplies masses de treballadors i empleados junto a capes no assalariades, tots ells amb els professionals del sector. Si això és així, ¿seria aventurat proposar un pacte de ciutadania en defensa de lo públic?

Notícies relacionades

Capaç de vincular els objectius immediats (no a la privatitzacions) amb els mediatos (a saber, l'elaboració d'un projecte creïble i factible d'Estat del benestar més fort i inclusiu, si cabe). I puestos a proposar: ¿no hauria de ser laCumbre Social, com subjecte unitari, l'agent sociopolític capaç de dissenyar ese projecte d'objectius immediats i mediatos? Més encara, si estem en esas ¿no deuria l'esquerra política implicar-se a fons en això i compartir ese paradigma?

http://lopezbulla.blogspot.com.és/