LES SEQÜELES DE LA CRISI
Cop de mercat
"La solució és una democràcia autèntica, que refundi ràpidament el sistema de les Nacions Unides, elimini els G-8 i G-20 i que reformi de manera immediata els tractats de la UE"
Angela Merkel i Barack Obama conversen en un descans de la cimera del G-20, el 4 de novembre, a Cannes. /
Els pitjors cops d'Estat són els imperceptibles, els que s'identifiquen difícilment al principi, i que no permeten l'adopció de les mesures adequades en el moment oportú. Els emboscats es disfressen --primes de risc, agències de qualificació, inversors opacs, forats bancaris impunes,...-- de manera que és molt difícil reconèixer-los fins que la situació es torna pràcticament irreversible. No només debiliten l'Estat i promouen esquinçaments socials difícilment reparables, sinó que en la seva gosadia arriben, davant la perplexitat i la inacció ciutadana, a nomenar governs sense urnes.
Amb gran habilitat, aconsegueixen l'objectiu de "menys Estat i més mercat". Es desprestigia els polítics i els Parlaments, sobretot quan existeixen majories que, sense mecanismes correctius, produeixen sense pausa 'lleis corró'.El cop de mercat aconsegueix els seus propòsits de privatitzar... fins i tot els partits polítics.
Elsresponsables de les crisis --grans consorcis financers-- estan passant la factura permanent als que van acceptar, en un moment històric, substituir els principis democràtics per les lleis del mercat, i les institucions internacionals pels grups plutocràtics que tant han danyat Occident. Es tracta d'una crisi sistèmica que requereix lideratges molt sòlids, capaços de donar explicacions als ciutadans i dissenyar amb claredat les estratègies per al futur.
La veritat és que, una vegada rescatats, han presentat situacions de fallida sense que se sàpiguen les causes dels increïbles dèficits acumulats. ¿On ha anat a parar aquests diners? ¿Quina és la situació real? ¿Qui va ser incapaç d'advertir el que estava passant quan hauria estat possible encara evitar-ne o mitigar les gravíssimes conseqüències?
De forma molt inaparent, com ha destacatIgnacio Ramonet, la privatització del que és públic s'està portant a efecte, malgrat que és amb el diner públic i el sacrifici de la majoria dels ciutadans com s'estan intentant alleujar els disbarats comesos.
Elgran dominimana a bona part d'Occident, encara que precisament l'Amèrica Llatina, l'Índia... s'estan escorrent hàbilment dels últims espeternecs delsglobalitzadors.
La solució és una democràcia autèntica, que produeixi ràpidament una refundació del sistema de les Nacions Unides i la immediata eliminació delsG-8iG-20; que reformi de manera immediata els tractats de laUnió Europea, de manera que la federació política, econòmica i fiscal permeti, juntament amb una seguretat autònoma, l'adequat funcionament de la Unió, perquè 27 països no hagin de ballar necessàriament al ritme que li marca un de sol; i a escala local, en tots aquells països on els Parlaments s'estan desacreditant per seguir normes de representació popular ja superades, i on els governs no compleixen els programes que van rebre en les eleccions el suport popular, enfortir la democratització basada en els valors ètics que es van substituir pels mercantils per poder fer front, amb els consensos nacionals que són indispensables, als desafiaments presents, posant al seu lloc els colpistes, ja desemmascarats.
Notícies relacionadesNomés d'aquesta manera es podran contrarestar a escala internacional, europea i nacional els actuals cops de mercat...
