DAVANT EL 10è CONGRÉS DE CCOO DE CATALUNYA
Després de quatre anys intensos
"Els que insisteixen que els sindicats són organitzacions caduques haurien de dir on estaríem avui sense sindicats i com els treballadors negociarien els seus drets a les empreses"
Membres de CCOO i UGT escenifiquen el seu malestar per la crisi davant la seu del Banc d’Espanya. /
D'ací a pocs dies, aquest divendres, laComissió Obrera Nacional de Catalunya (CONC) celebra el X Congrés, on es sintetitzaran el conjunt de debats precogresuals celebrats des del passat setembre (més de 3.000 assemblees i reunions a empreses, sectors i territoris), es valorarà el balanç de la feina feta en un context determinat, s'analitzarà la situació económica, social i política i s'aprovaran propostes de treball per millorar l'organització en els centres de treball, els sectors i territoris i per fer avançar elsdrets laborals i socials.
Els quatre anys transcorreguts des del IX Congrés han estat d'intensa activitat. D'una intensitat proporcional als greus i continuats atacs que estem patint els treballadors i treballadores a les condicions de treball i de vida des de l'inici de la crisi del sistema financer internacional el 2007, que s'accentuen el maig de 2010 quan la Comissió Europea fa del dogma neoliberal l'única possibilitat per gestionar la crisi, l'austericidi. Els atacs als drets laborals i socials pretenen, a travès de la baixada dels costos laborals i de la transferència de recursos públics al sector privat (especialment al sector financer), consolidar la tendència a l'acumulació de poder i riquesa cada cop en menys mans. El resultat és de sobra conegut: mésatur, mésprecarietat, méspobresa i mésdesigualtat.
Per aplicar la receptaneolliberal els governs no han dubtat a atacar les llibertats personals, col·lectives i nacionals. Una clara mostra és el darrer paquet d'iniciatives legals. La no revalorització de les pensions incompleix una llei amplament consensuada, sense justificació real i sense haver fet cap debat social, tenint com a únic efecte real l'empobriment de milions de pensionistes que perden poder adquisitiu, precisament quan en moltes llars és l'únic ingrés estable. La llei Wert representa els interessos de la jerarquia eclesiàstica i dels sectors privats, des d'unaconcepció elitista i segregadora de l'educació, i pretén acabar amb un modeld'escola integradora, comprensiva i laïca.
Transformar una realitat injusta
Una llei d'Educaciórecentralitzadora que envaeix competéncies i questiona el model d'escola catalana que tants bons resultats ha donat per la cohesió social. I la llei detaxes judicials, que acaba amb el principi que la justícia és un servei públic i que tothom és igual davant la llei. A partir d'ara bona part dels treballadors veuran condicionada la tutela judicial efectiva per les quantitats importants a pagar amb caràcter previ a la interposició d'un recurs.
Aquests són, peró, els temps en què CCOO de Catalunya celebrem el nostre X Congrés i on volem incidir pertransformar la realitat injusta. L'haurem d'encertar. Cal reforçar el sindicat, l'organització dels treballadors i treballadores que ens ha de permetre a l'empresa discutir les condicions de treball en sentit ampli i incidir en l'estratégia empresarial. Si som forts a les empreses serem més útils als interessos que representem i podrem actuar també en la societat per exigir un repartiment més just de lariquesa creada.
Sens dubte ens hem derenovar en formes i en propostes per donar cabuda a lapluralitat i diversitat d'interessos dels treballadors i treballadores (professional, sectorial, generacional, de gènere, contractual, d'expectatives vitals davant el treball, en actiu o en situació d'atur o pensionista). Intentar adequar propostes i formes d'organitzar, participar i comunicar, ocupa bona part de les reflexions d'un congrés on també es planteja aprofundir en el treball amb altres organitzacions, promoure un canvi de model productiu i garantir lacohesió social.
Necessaris i útils
Però també ens hem de reivindicar. Aquells que insisteixen que els sindicats són organitzacions caduques, haurien de dir on seriem avui sense sindicats i com els treballadors s'organitzarien en una empresa per negociar els seus drets. Països sense drets sindicals n'hi ha, peró ni tenen major riquesa ni tenen major igualtat.
Notícies relacionadesEls sindicats sónnecessaris i útils i més en situació de regressió de llibertats i d'atac als drets laborals i socials. Els treballadors i treballadores volem exercir el dret a decidir sobre les condicions de treball i com reverteix en el nostre progrés personal la part de la riquesa que creem amb el nostre treball. La democràcia ha d'entrar a les empreses. Per això també el Congrés reivindica elsvalors delsindicat i la utilitat per construir un futur de més igualtat, de drets i llibertats.
