EL DETERIORAMENT DELS VALORS DEMOCRÀTICS
Dels 'tractes de favor' a la corrupció que no cessa...
"Novament han fallat els contrapesos i els controls establerts per evitar els intercanvis de favors que creen un mercat il·legal entre els polítics, els buròcrates i els empresaris"
Ferran Rodés, conseller d’Acciona i president del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat. /
L'esclat públic de nous casos decorrupció que, aquesta vegada, arriben alPartit dels Socialistes de Catalunya i, sense perjudici del resultat final de la investigació judicial, és molt preocupant. El moment sempre és inoportú, sobretot per als implicats, però aquesta vegada més. El 23 d'octubre passat es va publicar la reforma de la llei de finançament dels partits polítics del 2007. S'hi fixa el pressupost d'aquest any per a les "despeses de funcionament" i de "seguretat" delspartits amb representació parlamentària. Exactament, 69.165.000 euros. Una suma elevadíssima en relació amb les partides que es redueixen dràsticament per als serveis públics essencials. ¡Quina contradicció!
Però, anem per parts. Prestigiosos sociòlegs nord-americans fan una distinció entre tres formes de corrupció, lablanca, lagrisa i lanegra. Depèn delsfactors que concorrin en cadascuna d'elles, la naturalesa de lesinfraccions legals, elperjudici econòmic causat a l'erari públic o, entre altres, el deteriorament sofert per les institucions implicades en ella. La denominada com a negra és, en tot cas, delictiva. I, precisament, aquests dies, al temps de conèixer-se aquells casos de corrupció, els mitjans han donat compte de certes decisions polítiques que han generat entre la ciutadania dubtes o, directament, repulsa. Decisions que, si bé no encaixarien directament en la corrupció negra, susciten dubtes sobre la seva legitimitat.
Adjudicadors i adjudicataris
És sabut que laConselleria de Territori i Sostenibilitat ha cedit la gestió d'Aigües Ter-Llobregat a la societat Acciona Aiguaen un procés més que discutit per la privatització d'un bé tan essencial com l'aigua per a la comunitat. La societat Agbar, disconforme amb tal decisió, l'ha impugnat. Però concorre en aquest procés una dada significativa i no irrellevant. Un alt càrrec de la Generalitat, el president del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, òrgan assessor de la Presidència, és des del 20 de març d'aquest anyFerran Rodés Vilá (1), qui a la vegada és conseller des del 4 de juny del 2009 de la societat Acciona, matriu de la societat adjudicatària. ¿Hi ha hagut un tracte de favor? ¿En quina zona de la corrupció estaríem?
Simultàniament, s'ha sabut que laConselleria de Salut --el consellerBoi Ruiz està pendent d'unaquerella per delictes, entre altres, de corrupció-- ha decidit, per primera vegada en la història de la sanitat pública catalana, adjudicar la gestió delCentre d'Assistència Sanitària i set consultoris del'Escala(Girona), a l'empresaEulen SAdurant 10 anys per un import de 24 milions d'euros. És una societat, propietat de la famíliaÁlvarez Mesquiriz, que, excepte la seva filialEuxa, dedicada a l'atenció de persones de la tercera edat, està qualificada en el registre mercantil com a "líder a Espanya en prestació de serveis intensius en personal" , "com a gegant espanyol en serveis" o especialista en "seguretat privada, neteja i logística". I, que es conegui, les seves activitats principals són l'explotació vinícola --Bodegas Vega Sicilia-- i ramadera --societatsValls de l'Esla i Neal--. Malgrat aquest particular perfil, encapçala el rebutjable procés de privatització de la sanitat catalana. ¿Per què? Diuen que va superar laFundació Salut Empordà, actual gestora d'aquests centres, en la qualificació dels requisits exigits. Malgrat que no té cap experiència en la gestió sanitària. Ja veurem el que hi ha darrere d'aquesta discutible i boirosa decisió.
¿Per a particulars o per al partit?
En aquest context, salta a la publicitat la corrupció ja citada, de la qual, segons les dades disponibles, no es pot dubtar del seu caràcter delictiu. Sempre segons aquestes dades, l'Ajuntament de Sabadell, en els últims dos anys, durant els procediments de contractació d'obra publica de la seva competència, resolia sobre les adjudicacions, s'entén que a empresaris del sector, exigint quantitats prèvies d'aproximadament 120.000 euros, més una comissió il·legal sobre el cost total de l'obra. Estaríem davant delictes de prevaricació, suborn i altres. Si es comprovessin els fets --ja hi ha hagut 12 detencions i estan previstes unes 25 inculpacions-- és evident la seva suma gravetat. Encara no se sap si els beneficiaris de lescomissions ocultes --només naturalment entre els partícips-- són els polítics i funcionaris que intervenien en el procediment o elpartit al qual pertanyen els implicats --elPSC-- com a forma del seu finançament il·lícit.
El que resulta clar és que estem davant un supòsit de corrupció negra. Molt greu, perquè difumina l'equació entre lesinstitucions i lalegalitat i les deslegitima davant els ciutadans, ja massa cansats i decebuts d'unes Administracions que només es mereixen un dur retret. I és d'especial gravetat provenint d'un partit que va impulsar i va aprovar la llei 3/2007 de 4 de juliol, d'obra pública, que, complementant altres disposicions estatals i autonòmiques, pretén "assegurar que el model de contractació d'obra pública garanteixi la lliure concurrència i l'eficient utilització dels fons públics", així com, entre altres objectius, "transparència i publicitat en el procés de contractació i informació de les adjudicacions dels contractes". Si es comprovessin els actuals indicis seria, a més, una traïció.
El famós 3%
Aquesta llei va ser una conseqüència de la denúncia, llavors històrica, de l'anomenat3% per afrontar el problema de la corrupció que subjau sempre en lacontractació pública. És de sobres sabut que el 3% fa referència al pagament il·lícit pels particulars a l'Administració d'unacomissió que representa un percentatge sobre el preu fixat en elscontractes administratius, comissió que s'abona com a condició per obtenir l'adjudicació en perjudici dels competidors o com a forma oculta de beneficiar el partit polític que controla aquesta esfera de l'Administració, i que, a més, encareix injustificadament l'obra o serveicontractat.
El professorCaciagli, analitzant el cas italià, afirmava que estava acreditada "la propagació de l'intercanvi corrupte en totes les àrees de la intervenció publica" en l'economia i, particularment, en les obres públiques, perquè els procediments administratius contenien factors inductors de la corrupció. En efecte, de nou han fallat els contrapesos i els controls establerts per evitar aquest intercanvi de favors que crea un mercat il·legal entre els polítics, els buròcrates i els empresaris. Error evidentment calculat per garantir la clandestinitat dels intercanvis i que necessita la complicitat --afavorida per la superioritat jeràrquica-- dels responsables d'aquest control.
La conseqüència ha estat una suma de decisions i actuacions il·legals --per violació de les normes--, il·legítimes --per antidemocràtiques-- i il·lícites --per la seva carència absoluta de criteris propis de l'ètica pública. Com han expressat molts especialistes, aquesta corrupció, possiblement més que altres, és un exercici continuat dedeslleialtat amb els valors democràtics. Per tot plegat, el més raonable seria que, els ja imputats,cessessin en els seus càrrecs públics.
Clientelisme, fill del vell caciquisme
Pel que fa a la conducta que s'atribueix al diputatDaniel Fernández, si fos certa, és indiciàriament un delicte de tràfic d'influències. Però és també preocupant que en el si de la socialdemocràcia catalana pervisquin elements propis de clientelisme, que és una forma modernitzada de caciquisme, pel qual els que ocupen posicions de poder polític en un estrat superior s'aprofitin d'aquesta superioritat per qüestionar o anul·lar decisions ajustades a la legalitat dels responsables públics que estan situats en un nivell polític inferior. No és acceptable de cap manera.
Quina raó tenia el jurista alemanyJ. Rothquan afirmava: "La corrupció en totes les seves variants destrueix silenciosament i eficaçment les institucions democràtiques" (2).
(1)Ferran Rodésés el principal accionista del diari 'Ara'.
Notícies relacionades(2)Alejandro Nieto, 'Corrupció a l'Espanya democràtica'. Ariel,1997. Pàg 264.
