EL NOU ESCENARI POLÍTIC CATALÁN
Els tripijocs d'Esquerra Republicana de Catalunya
"Com que l'objectiu final és la independència, tota la resta, la crisi en primer lloc, queda en un segon pla"
El president d’ERC, Oriol Junqueras, al fons, a la seu del seu partit a Barcelona. ALBERT BERTRAN
Primer. Fa uns dies comentàvem les evolucions polítiques després de les eleccions autonòmiques a 'El vuelo gallináceo catalán: CiU y ERC'.Afirmàvem queERC estava en la tessitura de formar Govern amb CiU o bé donar-li un suport estable de legislatura. En el que no havíem caigut --en la nostra turpitudhermenèutica-- era que ERC es planteja ara la possibilitat d'"insinuar", sense formar part delGovern, alguns consellers. O, el que és el mateix, estar al Govern de manera obliquamentflorentina.
A tot això va apareixent amb nitidesa una certarelectura d'ERC sobre les retallades i la política de privatitzacions dels convergents, mentre que aquests --en un esforç geomètric d'acostar les línies paral·leles-- diuen discutir alguns plantejaments d'aquells (se suposa que la quincalla) sempre que no afectin el tronc d'allò fet, dit i anunciat pel president Mas. Un malpensat diria que és l'escenificació del guinyol (en llengua granadina, els 'cristobicas'; en català, elstitelles).
Segon.Una candidata de CiU per la circumscripció de Girona va afirmar en plena campanya, sense pèls a la llengua, cosa que ningú es va prendre la molèstia de recriminar. Va venir a dir que "benvinguda sigui aquestacrisi perquè obre la possibilitat de laindependència de Catalunya". És una barroera reedició del vell aforisme: com pitjor, millor. En poques paraules, el patiment de centenars de milers de persones vist com unbucle que condueix a la independència de Catalunya. Ara bé, quan els vaguistes del 14 de novembre acudeixen --també per centenars de milers a les manifestacions-- Artur Mas, amb una barra obscena, afirma que aquestamobilització és "un suport a la independència de Catalunya".
Doncs bé, en aquest joc de despropòsits zigzagueja ERC. Com que l'objectiu final és la independència, tota la resta, la crisi en primer lloc, queda en un segon pla. Pitjor encara, com a moneda de canvi per justificar la seva múrria postura d'estar al Govern no estant-hi físicament. Per recolzar les retallades simulant que imposa condicions que, com hem dit, són pura quincalla. És la independència abstracta de Catalunya al marge de la condició de vida i treball de les persones de carn i ossos. Ja ho vam dir en certa ocasió: és el xocant suport a un itinerari que pretén "estructures d'Estat"que desestructura l'Estat del benestar.
Resumint, ERC baixa de la muntanya deMontserrat, i com a xerpa de CiU puja al cim deMont Pelerin.
