El País Basc està tranquil, senyora baronessa

Una de les coses que m'han cridat l'atenció aquests dies d'incendis de tota mena, polítics per descomptat, ha estat el silenci hispà respecte al que passava aEuskadi. Dimecres, debat i votació al Parlament basc; dijous elecció d'Iñigo Urkullu com a cinquè 'lehendakari'. I amb debats on ha intervingut l'esquerra 'abertzale' i elPP i elPSE i fins i tot UPD fent normal el que és normal en l'àmbit del carrer. I amb les conegudes manifestacions socials a la porta del Parlament. Però no ha estat notícia ni eldebat, ni la confrontació de portaveus i candidats, ni el programa, ni les intervencions. Res de res. Si preguntem a Madrid què passa a Euskadi, ens contestaran. "¿Passa res?". Doncs sí, passa molt. I és que la normalitat s'apodera de la vida política, un fet somiat per generacions que quan acaba d'arribar no l'aplaudeix ningú, no la valora ningú.

Per una part, està bé. Lanormalitat no sol ser notícia. Ho ésWert amb les seves provocacions, ho ésRajoy pels seus incompliments, ho ésDíaz Ferrán pels seus robatoris, ho ésCervera per la seva odissea de 'panchito', ho és la família dePujol pels atacs que li està fent'El Mundo', ho ésPepiño Blanco per casa seva, sembla que mal pagada, ho és l'Athletic per perdre davant l'Eibar, ho són els sanitaris i educadors per la seva vaga, però no ho ha estat la normalitat que a un 'lehendakari' socialista el substitueixi un delPNB, després d'un període de tres anys i mig. I amb tota l'aigua que va córrer sota els ponts. I amb totes les limitacions pressupostàries, pagues de Nadal incloses, producte d'una crisi salvatge.

Si no corre la sang

¿La raó? No hi ha hagutatemptats iETA ha decretat el seu cessament definitiu de lesarmes. Semblaria que perquè el que és basc sigui notícia fa falta que lasang corri. La resta no ho és. I, tal com dic, per una part està bé, per l'altra és anòmal que no ocasioni aMadrid la més mínima reflexió ni sigui notícia, perquè es dóna prioritat a la política espectacle o a la política confrontació abans que a la política de resultats i gestió. Que això passi d'aquí tres anys, s'entén. No ara. I a més Euskal Telebista posa el mateix dia la telemarató com per dir-nos que és més important una col·lecta popular (molt respectable), que es podia haver fet un altre dia, que el que li passarà al país els pròxims quatre anys. Amb aquestcriteri de peix, no és estrany que la política estigui com estigui.

Així com la presumpció d'innocència no existeix aEspanya, tampoc es valora la feina ben feta i sobretot la normalitat. En el fons, aquest és un tret de societat immadura que no sap posar les coses al seu lloc i per ordre. Però ¡què hi farem!

Lanotícia és que Euskadi no és notícia. I perquè ho sigui hi ha d'haver o algun atemptat o que un elefant trepitgi el peu al 'lehendakari'.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Millor. Així, amb la feina sorda i diària, quan els del cascall es despertin es preguntaran: ¿Però què ha passat aquí? Doncs molt senzill. Mentre vosaltres perdíeu el temps amb coses secundàries nosaltres abordàvem els problemes d'arrel per donar-hisolució. I així ens va de bé.

http://ianasagasti.blocs.com/mi_blog/