L'ÈTICA PÚBLICA
Una palmària injustícia: les subvencions públiques als partits
"La indignació és encara més gran quan es comprova quin és l'objectiu d'aquestes prebendes i, sobretot, que es fa en nom de la cooperació al desenvolupament internacional"
L’excap de l’Executiu José María Aznar, en un acte de la FAES, que presideix, el 24 d’octubre a Madrid. DAVID CASTRO
La posició dels partits polítics en el sistema democràtic, proclamada a l'article 6 de la Constitució, obliga a protegir-los davant certs comportaments que, des de dins o fora del partit, adulteren aquella funció convertint-los en instruments per a l'obtenció de beneficis econòmics o de qualsevol altra classe.
La notícia publicada el dia 7 de desembre al 'BOE' genera una reacció entre l'estupefacció i la indignació. Perquè, una vegada més, els partits polítics són beneficiats amb fons públics, aquesta vegada amb 900.000 euros; precisament en aquesta etapa de la nostra vida col·lectiva dominada per l'atur creixent, els acomiadaments injustos, la reducció de salaris i sous, les privacions de serveis bàsics com la sanitat, l'educació o l'aplicació de la llei de dependència, en fi, quan creix la desigualtat social.
Doncs, justament ara, el Govern reparteix subvencions, certament de forma desigual, però entre tots els partits, de dretes i d'esquerres, de l'arc parlamentari. Resulta que el Govern del Partit Popular distribueix prebendes, que resulten tan incomprensibles com rebutjables, a qui com a representants de la sobirania popular, si estiguessin presidits pels "principis democràtics" que els imposa la llei de partits, hauria de rebutjar-les i posar-les a disposició d'organitzacions cíviques que tenen com a objectiu garantir a les persones i famílies més necessitades, per exemple les desnonades de les seves vivendes, un suport econòmic immediat i inajornable.
A la cua dels donants europeus
Però la indignació és encara més gran quan es comprova quin és l'objectiu d'aquestes subvencions i, sobretot, que es fa en nom de la "cooperació al desenvolupament" internacional. Subvencions que es mantenen íntegres, mentre que la partida dels Pressupostos per al 2013, per a aquest objectiu, es redueix dràsticament. Com ha dit la Coordinadora d'Oenagés per al Desenvolupament: "La proposta de la llei de pressupostos... del 2013 col·loca la política de cooperació espanyola al caire del desmantellament, al presentar un nou descens de 300 milions d'euros que se sumen als 1.900 milions retallats el 2012", i afegeix: "Com a conseqüència, l'AOD (Ajuda Oficial de Desenvolupament) se situa en el 0,20% de la RNB, i col·loca Espanya en nivells del 1990 i a la cua dels donants europeus".
En aquest context és com s'han d'analitzar aquestes subvencions. La seva raó són estudis polítics diversos proposats pels diferents partits, amb un contingut que s'enuncia però no es precisa, en la resolució que concedeix la subvenció, que és la Secretaria d'Estat de Cooperació Internacional i per a Iberoamèrica del Ministeri d'Afers Estrangers. Entre els estudis subvencionats es poden citar, a títol d'exemple, projectes tan difusos com Programa FAES per a la Promoció de la Llibertat, la Democràcia i els Srets Humans als Països en Desenvolupament (?), Programa de Promoció de la Democràcia, Programa Veus del Mediterrani (CiU) o Programa Trobades Internacionals 2012. Tots ells, sense excepció, són de contingut indefinit i, molt fundadament, d'utilitat discutible o nul·la. La distribució és la següent:
FAES (PP): 529.849,88 euros.
Fundació Idees (PSOE): 238.510,39 euros.
Fundació Rafael Campalans (PSC): 36.000,00 euros.
Institut d'Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn (UDC): 13.163,97 euros.
Nous Horitzonts Fundació (ICV): 8.227,48 euros.
Sabino Arana Fundazioa (PNB): 16.454,97 euros.
Fundació L'Alternativa (Esquerra Unida i Alternativa): 1.645,50 euros.
Fundació Galiza Sempre (BNG): 3.290,99 euros.
Fundació Josep Irla (ERC): 4.936,49 euros.
Fundació Catdem (Convergència Democràtica de Catalunya): 32.909,93 euros.
Fundació per a l'Europa dels Ciutadans (IU): 14.808,47 euros.
Enfortiment del PP
S'adverteix immediatament el tracte de favor que s'atorga a la fundació del PP, més de mig milió d'euros, i, per tant, la discriminació de la decisió política i l'enfortiment econòmic del partit al Govern. És evident que no es correspon, si la decisió estigués justificada, amb un desitjable tracte més equitatiu. Com també sorprèn, el generós tracte atorgat als nacionalistes catalans de CiU, que per a aquest fi tan lucratiu no plantegen obstacles a les prebendes del Govern, que, ells, solen anomenar "central", si no hostil. Però, preocupa, sobretot, que els partits de l'esquerra també concorrin a aquesta distribució de fons que, per descomptat, no es correspon amb els principis ideològics als quals serveixen.
Notícies relacionadesEn tot cas, l'ètica pública i el respecte als "valors constitucionals" que sempre ha de guiar els partits polítics democràtics és incompatible amb l'acceptació d'aquests favors, atorgats a més per un Govern que, a la vegada que els dispensa, està reduint fons públics per satisfer necessitats bàsiques de la ciutadania i augmentant la bretxa de la desigualtat social i, sobretot, restringint greument la lluita contra la pobresa.
