Antologia de bestieses polítiques
Aznar només té tres idees: Espanya, Espanya i Espanya
"¿Es pot ser un bon president d'Espanya sense tenir més idees importants que un patriotisme de via estreta, que rebutja qualsevol concepció d'una Espanya plurinacional?"
Josep Antoni Duran Lleida, durant el Consell Nacional d’Unió, l’1 de desembre. /
El primer volum de les memòries de José María Aznar no fa altra cosa que ratificar el que molta gent ja sabia: que aquest senyor és un nacionalista espanyol de vol gallinaci molt pròxim al pensament deJosé Antonio Primo de Rivera, fundador de la Falange Española. A la pàgina 103 del llibre, Aznar explica una anècdota molt significativa, relacionada amb la xerrada que, el 14 de juliol de 2001, el llavors president francèsJacques Chirac va mantenir amb elsReis : "Durant la conversa --escriu Aznar--, va sortir el meu nom a col·lació i Chirac li va dir al rei Joan Carles: 'Ah, el meu amic José María... Al meu amic José María només el preocupen tres coses: la primera, Espanya; la segona, Espanya; i la tercera, Espanya.' El Rei em va explicar l'anècdota amb emoció i a mi em va emocionar que me l'expliqués, perquè el que va dir el president francès era veritat".
¿Es pot ser un bon president d'Espanya sense tenir més idees importants que un patriotisme de via estreta, que rebutja qualsevol concepció d'una Espanya plurinacional? A les pàgines 107 i 108, ens recorda la ponència que va defensar en el cinquè congrés d'Aliança Popular celebrat el febrer de 1982: "La meva posició era bastant clara: 'No pot articular-se un nou Estat si es pretén construir regions fortes a costa del debilitament i extenuació de l'Estat [...] Aquest procés d'ordenació i racionalització, en la meva opinió, hauria de basar-se sobre tres principis capitals: la defensa de la unitat nacional, el manteniment de la identitat cultural comuna i la protecció de la unitat econòmica del mercat".
Malgrat tot, Aznar justifica els pactes puntuals als quals va arribar amb els nacionalistes catalans i bascos quan no tenia majoria absoluta en el seu primerGovern. I, amb aquesta prepotència tan característica seva, afirma: "Sempre he pensat que, al final, els nacionalistes fan els que uns i altres els deixem fer". Almenys de moment, quan els nacionalistes catalans i bascos guanyen les eleccions, els deixen governar. Encara que ho facin malament, com el mateix Aznar va sentenciar a finals de novembre: "Els nacionalistes són mals governants, i quan intenten governar els territoris que consideren seus, normalment organitzen grans embolics i generen grans problemes."
Aquesta prepotència que gairebé és xuleria queda ben patent a l'explicar, a la pàgina 111, la visita que va fer aValència quanEduardo Zaplanaera president d'aquella comunitat. "Amb la millor de les voluntats --paraules d'Aznar--, el president de laFira de Mostres em va donar la benvinguda com si hagués arribat aLuxemburg,Bèlgica o qualsevol país estranger. Vaig haver de començar la meva intervenció agraint-li l'amabilitat, però demanant-li que s'estalviés el protocol: 'Sóc aquí perquè això és casa meva, aquest és el meu país i som a Espanya. No cal que em donin la benvinguda oficial'."
En fi, des que Aznar va escriure aquells articles tan espanyolistes en la seva etapa deLogronyo fins a l'actualitat, poc ha canviat. I el mateix pot dir-se del que pensava en els seus anys d'universitari i el que pensa molts anys després. A la pàgina 64, narra la seva vivència en una residència d'estudiants deGinebra on es va instal·lar el 1974 per cursar francès: "D'aquella experiència recordo una anècdota que amb els anys s'ha convertit en habitual. El primer dia del curs cada alumne havia de presentar-se i dir de quin país procedia. Quan li va arribar el torn, un dels pocs espanyols va dir: 'Jo sóc delPaís Basc'. Vam tenir la nostra primera discussió".
Vint-i-tres anys després, quan es perfilava com a president del Govern, jo mateix en persona el vaig escoltar referir-se al País Basc amb el nom de "LasVascongadas". És clar que, una vegada a laMoncloa, va qualificar ETA deMoviment Basc d'Alliberament Nacional.
Duran Lleida no va matar Kennedy, però gairebé
Víctima de la seva pròpia biografia política, el líder d'Unió dintre de la federació CiU,Josep Antoni Duran Lleida, acaba de queixar-se així: "Tinc la sort que quan van matar Kennedyjo tenia 11 anys. Si no, també me'n farien responsable". Duran no està ben vist pel sector sobiranista del pujolisme perquè està més a prop del PP que d'ERC. Ell ha anat assumint les seves pròpies contradiccions com ha pogut. Si a finals de 1994 va dir que "el PP i Unió Democràtica són molt diferents; s'assemblen com un ou a una castanya", quan li va convenir es va despenjar amb això altre: "Som ungles diferents, de dits diferents, però d'una mateixa mà que donem junts". Bonic, ¿no?
Més laments del pobre Duran. Aquest data d'agost de 1998: "M'han tractat des de Convergència com mai ho ha fet ni l'oposició". I perquè no hi hagi dubtes, aquesta revelació datada el desembre del 2000: "Des de CDC em van oferir serministre per apartar-me d'una candidatura a laGeneralitat".
¿Què fa un democristià com ell en un lloc com aquest? Guanyar-se elcel, en cas de no poder guanyar laterra.
Treure's de sobre a Bankia
"Vam aprovar els comptes de Bankia per treure'ns això de sobre de la manera més ràpida possible", va ser el que li va dir al jutge el vicepresident de laCEOE i president de la patronal madrilenya,Arturo Fernández Álvarez, que va comparèixer fa uns dies davant l'Audiència Nacional per aclarir què va passar a l'entitat bancària perquè figurés que es guanyava diners quan, en realitat, se'n perdia a cabassos. Es pot dir més alt, però no més clar. ¿Per què perdre el temps a revisar a fons els comptes quan ja s'han ingressat els 115.000 euros que el 2011 va cobrar com a conseller? Per cert, Don Arturo és admirador d'Esperanza Aguirre i concunyat polític de Don Gerardo, l'altre admirador. Aquest --Díaz Ferrán-- està entre reixes.
Els nazis catalans de Paco Vázquez...
L'alcalde socialista més fraguista que ha tingut la Corunya --Francisco/Paco Vázquez, naturalment-ha reaparegut per opinar sobre la immersió lingüística del català. I ho ha fet amb demagògia i absència de rigor: "No hi ha cap diferència entre un jueu amb estrella groga perseguit pels nazis i un nen català castigat per parlar castellà al pati del col·legi. ¿Sap el senyor Vázquez com nés de difícil trobar una criatura que parli català (sí, català) als patis dels centres escolars catalans? ¿Creu de veritat aquest burgès socialdemòcrata que a Catalunya funciona unaGestapo disfressada deMossos d'Esquadra perseguint els castellanoparlants? En lloc d'anar tant alVaticà, viatgi aBarcelona i a la seva àrea metropolitana i comprovarà que enganyat que viu.
... I els nazis catalans de Pepe Bono
¿Què els han donat als socialistes històrics perquè estiguin tan obsessionats amb elTercer Reich? Abans quePaco Vázquez disparés com acabem de veure,José/Pepe Bono va col·locar la diana. L'expresident de Castella-la Manxa va deixar dit: "Quan a Alemanya va començar a ser sospitós tenir dues identitats [...] Quan ser alemany i jueu va començar a ser sospitós, les coses van començar a anar malament".
Notícies relacionadesEl problema és que Bono simplifica tot el que vol i més per portar l'aigua al seu molí. Que se sàpiga, els alemanys de religió jueva no tenien cap altra identitat que l'alemanya. Si desprésHitler els va exterminar, això va obeir a altres execrables raons ben conegudes. Si a Catalunya un Hitler amb barretina està gestant un pla d'extermini dels no nacionalistes catalans, que Bono en doni detalls amb pèls i senyals o que calli per sempre. Evidentment, això últim en ell és impossible.
