El que queda del 'Govern dels millors'
El nou Govern d'Artur Maspresenta certes novetats dins d'una continuïtat més que evident, que es reflecteix sobretot, en el manteniment d'alguns dels pitjors gestors de l'anterior Executiu, que casualment formaven part del grup d'independents que havien de conformar elGovern dels millors .Mas ha fet equilibris amb les famílies de CDC i amb UDC, però s'ha reservat per a ell un gest de fermesa que es materialitza en la confirmació deBoi Ruizal capdavant de Salut. Aquest conseller no només és el responsable del conflicte constitucional de l'euro per recepta i de l'increment de les llistes d'espera, sinó que en el seu afany per incorporar gestió privada al sector sanitari públic, va nomenar i va mantenir Josep Pratsen la direcció dels hospitals públics mentre ostentava càrrecs de responsabilitat en empreses privades del sector. No hi va desistir fins que el fiscal va imputar Pratsper presumpta malversació de fons públics. És molt difícil contemplar un cas com aquest sense tenir la impressió que la corrupció no preocupa l'Administració catalana.
Per una altra part, i encara que no es tracta de posar en dubte el prestigi i la vàlua d'Andreu Mas-Colell com a economista, dir que com a conseller ha brillat seria exagerat. El seu paper en el primer Govern deMass'ha centrat a reclamar diners a Hisenda, a denunciar el maltractament de Madrid en matèria de reducció del dèficit i a fer propaganda de les virtuts de la independència de Catalunya.
Aquest país té dos greus problemes econòmics, a més del que afecta les finances públiques. Un és l'atur, amb una taxa del 22,5%.Mas-Colellaquí ho confia tot als efectes de la reforma laboral deMariano Rajoy.Ha repetit que d'aquí un o dos anys es deixarà notar, i que en cas que no sigui així caldrà fer una altra reforma. És clar el seu diagnòstic: la legislació laboral és la que dificulta la creació d'ocupació. En qualsevol cas, és difícil sentir parlar el conseller d'aquest assumpte. No forma part de les seves prioritats.
L'altre gran problema és el dels preus. Catalunya té una inflació del 3,6%, davant del 2,9% de mitjana espanyola i al 2,2% de la zona euro. És una mena d'impost que castiga sobretot pensionistes i treballadors, que perden poder adquisitiu a un ritme molt superior als de la resta d'Espanya.
És possible que aquest assumpte no faci perdre el son aMas-Colell, partidari com és que els salaris dels funcionaris tornin al nivell del 2007. Però els preus també perjudiquen les empreses catalanes perquè apugen els seus costos: l'índex de preus industrials està en el 3,3%. Si els repercuteixen, perden competitivitat i cauen les vendes; i si no ho fan, mantenen les vendes, però perden marge. Tampoc sembla aquesta una de les seves principals preocupacions; de fet, moltes de les mesures que ha recolzat contribueixen de forma directa a l'escalada dels preus.
Notícies relacionadesAlmenys cal felicitar-se del cessament deFrancesc Xavier Mena,titular fins ara d'Empresa i Ocupació, gairebé desaparegut des que va prendre possessió del càrrec el 2010. Algun assessor d'Artur Masva confondre un professor d'Esade que feia comentaris per televisió amb un bon gestor. ¡Quina badada!
