La maleta boja

Barcelona: 12 graus. Santiago de Xile, escala de 6 hores: 32 graus. Punta Arenas, 7 graus. Illa del Rey Jorge,Antàrtida: nevant. Fer la maleta en aquestes circumstàncies no és fàcil, sobretot tenint en compte que ja anem carregats de material: quatre càmeres i un bon nombre de dispositius de rodatge. Hem estat sumant quilos per no passar-nos del pes màxim permès i la Pepita ens ha ensenyat com es fa una minimaleta antàrtica. L'experiència és un grau. Tot a punt doncs. Abans, l'hem acompanyat a acomiadar-se del seu mestre,Antoni Ballester: molta emoció i llàgrimes. Estic segur que l'Antoni ho hauria donat tot per poder venir amb nosaltres. I per a la Pepita, el convenciment que aquest és el seu viatge de comiat, un viatge inesperat perquè, segons ens ha explicat, fa 18 anys va abandonar l'Antàrtida convençuda que no hi tornaria mai. Marxem, doncs, carregats de material i molta il·lusió. Les notícies aparegudes aquests dies sobre el ritme d'escalfament i fusió d'algunes zones antàrtiques, entre elles el sud-oest de la península Antàrtica a on ens dirigim, afegeixen un nou element de reflexió al guió del documental, que continua molt obert. Sempre m'ha agradat deixar-me sorprendre pel que descobreixo, improvisar segons l'estat d'ànim. Me'n vaig sense cap decisió presa.Us aniré explicant el procés...