El millor del 2012

Fa quatre anys, el setembre de l'any 2008, quanLehman Brothersacabava de caure i ens semblava greu, però encara no teníem ni idea de com de greu seria per a tots, vaig rescatar per al meu bloc a RTVE una frase de l'expresident de la Reserva Federal dels Estats Units que em va cridar l'atenció. El molt conservadorAlan Greenspan deia: la por és un motor més potent que l'eufòria. Es referia a les finances, és clar, al moviment virtual de diners, vides i fortunes paralitzat llavors per la primera gran debacle de la sèrie que encara no ha arribat al final. A mi em va inquietar en termes socials:compte amb la por, vaig pensar, no sigui que aprofitant-se'n ens donin gat per llebre i ni ens en adonem. I ho han intentat, és clar, i n'és una prova que les reformes estructurals per salvar l'economia s'han convertit en la clàssicaprivatització de serveis públicsque està en els manuals d'economia dels conservadors des que el món és món.

Avui, quatre anys després, tots els indicadors, tots els estudis d'organismes internacionals solvents o insolvents, desinteressats o amb interessos evidents, tots menys elGovern d'Espanya, diuen que l'any que comença la setmana que ve serà, en termes econòmics, pitjor que aquest per a nosaltres. Hem passat quatre anys engarrotats per lapor i laincertesa, ambmobilitzacions clàssiques i inoperants amb la sola excepció del15-Mcom a explosió SDHpincerta i innovadora de protesta ­social.

I no obstant el 2012, a més a més de tots els horrors que tenim al cap, ens deixa una estimulant sacsejadad'una bona part de la societat espanyola.

Hem vist mobilitzar-se molta gent en defensa d'alguna cosa més que les seves penes personals. Per més que s'hi entestés el ministreAlberto Ruiz-Gallardón,jutges, fiscals o advocats han protestat no pels seus problemes laborals, sinó preocupats perquè els ciutadans més vulnerables puguin veure's privats de la justícia.

Un model públic

En lasanitat, els professionals han defensat a capa i espasa unmodel públic universal, gratuït i prestigiós. I els usuaris han suportat els inconvenients de la vaga sabent el que s'hi jugava. Els científics han sortit al carrer per recordar que la fuga de talent, format amb inversió pública espanyola, tapona la sortida d'aquest túnel.

Els professors, els pares i mares d'alumnes, els estudiants han recordat que la ignorància és molt més cara que l'educació.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

I sobretot, molts, moltíssims ciutadans anònims han acompanyat aquestes mobilitzacions i s'han organitzat enplataformes -Stop Desnonaments, Bancs d'Aliments, Ni un Nen sense Joguines- disposats a remoure consci­ènciesi a donar un cop de mà davant el qué esintolerable.

El 2012 ens deixa també això. És cansat, lent i desesperançador quan no s'obtenen resultats immediats. Però haurem de brindar perquè el 2013 seguim fent front a la por, perquè com diu el professorManuel Castells, aquest és el camí per a l'esperança.