VIATGE A L'ANTÀRTIDA (6)
Atrapats per la tempesta
La base búlgara enterrada a la neu. /
Sabíem que fins ara havíem tingut molta (¿massa?)sort amb eltemps. Hem pogut rodar en bones condicions i navegar amb la zòdiac a diversos punts de l'illaLivingston, això sí, sempre vestits amb els ja entranyables 'teletubbies', una tortura a l'hora d'enfundar, un malson per a qualsevol estilista, però una benedicció quan es tracta de desembarcar a les platges amb mig cos, i de vegades el cos sencer, en una aigua a temperatures poc recomanables. Així doncs, guarnits d'aquesta manera hem anat recorrent llocs que conformen el paisatge emocional de laPepita, entre ells la impagable base búlgara, inaugurada en la seva època i per a la qual sembla que no ha passat el temps.
Un petit grup d'entusiastes s'esforcen per mantenir elprestigi científic del país a base de molta entrega i zero pressupost. Després de presenciar el nostre precipitat desembarcament, a l'estilCristòfor Colom arribant a catolitzar les Amèriques, amb el càmeraHans Hansen lluitant per no ser arrossegat per les onades i laPepita per baixar dignament de la pneumàtica enmig d'unonatge potent (imagineu-vos els 'teletubbies' baixant d'una zòdiac i entendreu de què parlo), els búlgars ens van rescatar amb les sevesmotos de neu i ens van obsequiar a la seva base amb abundant menjar i sobretotrakia, un licor d'alta graduació. He de dir que a partir del segon got tots vam començar a brindar amb molta alegria per l'amistat hispanobúlgara, al tercer got pel futur de laciència universal i al quart ja no ho recordo exactament, però sé que era un motiu també molt lloable.
A continuació ens van mostrar dues joies impagables. La primera la va vam descobrir per la músicareggae que sortia del no-res: era el mòdul enterrat a la neu a quatre metres de profunditat, que és a la vegada local social de la base i un autèntic museu vivent de com eren les bases fa 25 anys; la segona era la petita església ortodoxa que domina el promontori. Si alguna cosa defineix l'Antàrtida és la solidaritat i el bon rotllo entre les bases. Els búlgars ens estimen tant que fins i tot tenen el seu pavelló Espanya.
Una vegada acabada la visita, i després de les oportunes abraçades, una part del nostre equip va tornar a la zòdiac, mentre elHans i jo fèiem el viatge de tornada en motos de neu conduïdes per l'Iñaki i l'Arkaitz, dos experts pilots bascos que ens van mostrar tots els secrets de la imponent glacera que separaBulgària d'Espanya: un viatge extraordinari. El 'white out', blanc total antàrtic, es trencava fugaçment per regalar-nos imponents imatges deglaceres ipics gelats de 1.500 metres. Les motos ens van abandonar al refugi de muntanya de la base espanyola, des d'on vam descendir en raquetes de neu.
L'endemà, o sigui ahir, va començar també amb màgia: guiats pelJulio, reponsable nàutic, i elJoan, logista, vam tornar a embarcar a la zòdiac. En el viatge vam trobar una foca lleopard (solen tenir mala jeia) dormisquejant en un iceberg i dues balenes amb gep que ens van venir a saludar. Sens dubte lesbalenes estaven lligant perquè no paraven de contornejar-se. Vam desembarcar acaleta Argentina on la Pepita es va veure envoltada de pingüins. Parlava molt suaument i ens explicava que era estrany que encara no hi hagués cries. En aquest precís moment la pingüina que tenia al costat ens va descobrir la seva cria. Des d'aleshores hem batejat laPepita com la dona que xiuxiuejava als pingüins.
Va ser al tornar d'aquesta excursió quan el temps va començar a canviar, a l'estil antàrtic, sense avisar, amb violència i ratxes de vent i neu que gairebé no ens deixaven avançar. Tapada fins a les celles, laPepita estava gelada. Em meravella la seva resistència física, però sobretot la mental. Vam aconseguir arribar a la base i refugiar-nos als mòduls mentre el temporal s'intensificava. Havíem previst acomiadar-nos de labase espanyola aquest matí per embarcar-nos a l''Hespérides' cap a altres destins antàrtics, però les notícies anaven empitjorant: el vaixell no podia entrar a la badia Sud, havia retrocedit la nit anterior i s'havia d'aixoplugar. Aquest matí he començat a mentalitzar l'equip per passar un mínim de cinc dies més a la base, a l'espera que es calmi el temporal, un seriós contratemps per al pla de rodatge de la pel·lícula, i sobretot una baixada anímica per a tothom... però de sobte, el miracle: s'ha obert una breu finestra meteorològica, el mar s'ha calmat momentàniament. En mitja hora hem empaquetat, ens hem enfundat els 'teletubbies' i hem saltat a la zòdiac del vaixell, que ha aparegut del no-res per recollir-nos en una operació llampec.
Notícies relacionadesQuan he vist laPepita trepar àgilment per l'escala de gat del vaixell, he sabut que l'aventura continuava. Enrere hem deixat gent estupenda,científics i logistes que es tanquen cada any durant mesos a les bases per donar sentit a la utopia antàrtica. De regal de comiat, un altre grup debalenes amb gep fent salts a l'aigua com si fossindofins en un aquari. Quan escric això, naveguem per l'illa Decepción, un immenscràter volcànic envoltat deglaceres, contraratxes de vent de 90 quilòmetres per hora que inclinen considerablement l''Hepérides'. Només un petit aperitiu del que ens espera al final del nostre periple, quan travessem el pas de Drake. Ja estem avisats. De moment, si tot va bé, demà arribarem al continent. Un altre paisatge, una altraAntàrtida, tot està obert...
