La ideologia de gènere

El món sencer ha seguit commogut la violació i l'assassinat de la jove índiaAmanat.Assaltada, violada i apallissada en un autobús de Nova Delhi. El seu cas ha permès conèixer una dada esfereïdora: a l'Índia violen una dona cada 20 minuts. Des d'aquí, des del vell i agonitzant primer món, ens escandalitzem. Però just quan començava el judici contra els responsables del crim d'Amanatens arribava la notícia de la primera morta per violència de gènere el 2013 a Espanya. Molt a prop de tots nosaltres. A Benaguasil, València.

Al desembre es van complir 15 anys de la mort d'Ana Orantes, cremada viva pel seu exmarit a Granada. Tretze dies abans ella havia explicat a Canal Sur l'horror de la seva vida junts i com ell l'havia considerat sempre una cosa, "un trasto", segons les seves paraules. L'assassinat es va produir a la casa que segons la sentència de divorci compartien, malgrat els 40 anys de maltractaments queAnai els seus vuit fills havien patit, en silenci, com una tradicional família espanyola més. Fa només 15 anys el llavors vicepresident del Govern,Francisco Álvarez-Cascos,va dir que es tractava d'un cas aïllat. Però la immensa majoria de la societat espanyola va entendre que no ho era. Molts van entendre gràcies aAna Orantesque la violència masclista no era un succés aïllat ni l'obra d'un boig, sinó el producte de la desigualtat entre homes i dones. I va començar un llarg camí que va incloure anys després l'aprovació per unanimitat de tots els partits al Congrés de la llei integral contra la violència de gènere amb les primeres eines eficaces i transversals per combatre-la. Inclosa l'educació. Però del camí que queda per recórrer en donen fe les 46 mortes de l'any passat.

El bisbe

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

I ara, just quan la crisi manté moltes maltractades a casa amb el seu torturador perquè separar-se sempre és car i en aquest moment impossible per a molts, quan la inversió en polítiques d'igualtat als Pressupostos de l'Estat ha caigut un 19%, quan l'atur i la precarietat laboral fan perillar la independència de tantes dones, el bisbe de Còrdova adverteix els seus feligresos contra els perills de la ideologia de gènere que "destrueix les famílies". Amb aquesta portentosa imaginació de què fan gala tants membres de la jerarquia catòlica per descriure les vides que no coneixen, el bisbe diu que el feminisme radical es va estenent implacablement, fins i tot a les escoles. Doncs encara sort, monsenyor, que el feminisme s'estén. Potser per això organismes tan radicals com l'OIT o l'ONU alerten en un informe conjunt publicat el desembre que les desigualtats entre homes i dones han crescut des que va esclatar la crisi el 2007 revertint una tendència que s'havia atenuat en les últimes dècades. I diuen a més que no es preveuen millores en els pròxims anys.

Però és que de la violència, de l'atur, de la pobresa o dels desnonaments que afecten tantes famílies tampoc n'ha parlat aquesta vegada el senyor bisbe.