VIATGE A L'ANTÀRTIDA (8)
'Hespérides' on the rocks
"Un dels grans luxes per aquestes terres consisteix a prendre's un whisky amb gel de glacera, gel que pot tenir milers d'anys d'antiguitat"
Una llenca de glaç que a l’autor li recorda les columnes gaudinianes del Parc Güell. /
Ahir a la nit va estar nevant una bona estona i aquest matí l'atzar de vents i corrents ha empès el gel caigut de lesglaceres cap a lacaleta Cierva, així que ens hem despertat literalment envoltats per pannes de gel de totes les mides i colors.
Un dels grans luxes per aquestes terres consisteix a prendre's un whisky amb gel de glacera, gel que pot tenir milers d'anys d'antiguitat. És una oportunitat que per descomptat no hem volgut deixar passar.
Mentre l'equip deJerónimo desembarcava per agafar mostres geològiques, nosaltres hem demanat a la zòdiac del vaixell que ens portés a voltaricebergs i sobretot un d'enorme i amb un frontal alt i allargat que em recordava 'La efigie de hielo' de Jules Verne, un dels llibres de la meva infància. La sorpresa ha estat ficar el micro sota d'una de lespannes antigues. El mar ha anat erosionant-ne la base deixant un joc geomètric de blau turquesa que va fonent-se anunciant una mort pròxima. El degoteig incessant produeix una curiosa simfonia.
M'expliquen que els inuit de l'Àrtic tenen més de 200 noms per denominar cada tipus d'iceberg. No m'estranya, les estructures són infinites. El problema és que la zòdiac no podia avançar sense arriscar-se a un accident. Al final elHans i jo ens hem ficat a l'aigua mentre que el 'teletubbi' del Marctenia un porus i ha començat a mullar-se per dins. Mal assumpte, ben resolt al final amb imaginació i unes bosses de plàstic als peus.
Una vegada al vaixell, hem llevat àncores i hem portat a terme des del pont de comandament la delicada operació de ziga-zagues entre icebergs amb un vaixell de 3.000 tones pilotat amb una agilitat d'auto de xoc pel comandant i el seu equip. No sé per què he començat a recordar la pel·lícula'Titanic',però no he volgut dir-ho per no cridar el mal temps. Els mariners són molt supersticiosos. Mentrestant,Pepita Castellví assistia des del pont a l'espectacle. "Per més gel que hagi vist en la vida --m'explica-- em segueix meravellant". És el que més m'agrada d'ella, la capacitat per redescobrir la vida com si fos la primera vegada. En aquesta il·lusió rau la seva força vital.
Notícies relacionadesAquest matí, com gairebé cada dia, el cel estava de color gris plom. Ara, a mitjanit, navegant a tota màquina cap a la base Ohiggins, el sol ens ha regalat una posta de sol d'intensos colors malves.
