La política és l'art de l'impossible (corregint Aristòtil)
Els grans polítics són els que han estat capaços de portar a efecte, amb imaginació i audàcia, els canvis radicals que es consideraven "impossibles"
Dilma Rousseff, presidenta del Brasil, durant una reunió informativa, el desembre del 2012.. /
Fa molts anys que dic que la solució dels problemes requereix en cada moment l'anàlisi que permeti decidir si les solucions que s'estan aplicant segueixen sent útils o s'han de modificar. Recordo quan un premiNobel de física, en començar la seva conferència, va projectar una diapositiva en què es llegia tan sols una paraula:"Inèrcia". "Aquest és el nostre gran enemic --va indicar--, ja que sovint ens impedeix fer les transformacions que són imprescindibles per enfrontar els desafiaments de cada moment".
També he repetit, per l'experiència adquirida al llarg de molts anys, que no hem de fer cas de les'sàvies'recomanacions de "s'ha de ser realista", "el pragmatisme és fonamental". Els 'realistes' no han estat mai capaços demodificar la realitat, perquè l'accepten.
És clar que s'ha d'inventar el futur, que s'ha de buscar permanentment nous camins, per transformar elsimpossibles d'avui enpossibles demà.
Els grans polítics són els que han estat capaços de portar a efecte, ambimaginació iaudàcia, els canvis radicals que es consideraven "impossibles".
Per a mi va ser molt important la declaració del presidentKennedyaWashington el juny del 1963: "Cap repte es troba més enllà de la capacitat creadora de l'espècie humana". I ara, més recentment, la sentència d'Amin Maalouf--"Situacions sense precedents requereixen solucions sense precedents"-- i la de la presidenta del Brasil,Dilma Rousseff: "Per convertir els nostres somnis en realitat hem de superar les línies del que és possible".
Notícies relacionadesI, per acabar, però en primer lloc, la famosa asseveració d'Albert Einstein: "En temps de crisi només la imaginació és més important que el coneixement". Se n'han d'assabentar, doncs, tots els experts, especialment els economistes, que insisteixen a aplicar aproblemes noussolucions velles. Cal atrevir-se a corregir Aristòtili proclamar que "La bona política, és l'art de l'impossible".
