EL 75è ANIVERSARI DE JOAN CARLES
¿Què fem amb el Rei?
"La cacera de l'elefant va ser el segon avís que la veda s'havia aixecat; el tema Urdangarín va ser el detonant que l'opinió pública ja no es conformava amb el secretisme"
El Rei i Hermida, a l’entrevista d’aquest divendres a TVE.
Va ser, sobretot, una entrevista amable; unahagiografia realitzada per un prestigiós periodista. Una més de les operacions demàrqueting del nou equip de premsa de laZarzuela. El retrat final delRei va resultar impecable, com no podia ser d'una altra manera.
A lamonarquia espanyola li fa falta una bona dosi renovada d'imatge. El seu impuls inicial, suportat en la convenció establerta que havia salvat la democràcia durant elcop del 23-F, va permetre al Rei superar la prova de ser hereu de la dictadura revalidat per la Constitució. Però aquest impuls ja s'ha esgotat. Li va permetre al Rei establir una cambra cuirassada que impedia tota crítica i tota investigació sobre les seves activitats públiques, semipúbliques i privades. Durant molts anys, el que se sabia no es podia explicar.Secretisme sobre elpatrimoni personal del Rei i sobre les seves activitats econòmiques privades (o semiprivades) que li van permetre reunir la fortuna que se li presumeix i que no ha estat mai sotmesa al microscopi de la investigació.
La cacera de l'elefant va ser el segon avís que la veda s'havia aixecat; el temaUrdangarínva ser el detonant que l'opinió pública ja no es conformava amb el secretisme al voltant de la Corona.
Anacrònica i predemocràtica
Establim com a un fet cert que la monarquia és una institució anacrònica i predemocràtica la titularitat de la qual es regeix per criteris hereditaris de sang. Reconeguem que la majoria del seu poder és simbòlic, però el poder existeix. Té privilegis importants, com la irresponsabilitat en els assumptes compresos en el seu càrrec. I els mitjans que l'Estat posa a la seva disposició per al seu manteniment i els actes de representació. Cap governant escollit democràticament té la més mínima similitud amb els privilegis de la Corona. L'únic condicionant actual de la institució és que les Corts Generals i un referèndum poden canviar la forma de govern i substituir-la per una república.
Si l'ombra de la dictadura no va impedir la continuïtat de la monarquia, les sobres de l'experiència republicana van aconseguir establir que era millor un poder desposseït de contingut i personalitzat en la família Borbó. Se suposava que podia ser àrbitre però sense reglament per dictar sancions.
Tot això s'aguanta amb agulles. I una institució com aquesta permet poques proves de laboratori. Qualsevol canvi en l'equilibri al voltant del Rei i la seva família fa grinyolar les quadernes que suporten la seva institucionalitat.
Inhabilitació
El Rei acaba de fer 75 anys. L'edat dejubilació dels presidents dels bancs, que són els que més volen mantenir-se en el poder dels seus privilegis. El seu fill, el Príncep, ja és un home madur. Però el Rei, com li passa a la reinaIsabel d'Anglaterra --que encara és més gran que el rei d'Espanya i que té un fill hereu que s'està florint a l'espera d'ocupar el tron-- no es vol jubilar i tan sols un mecanisme d'inhabilitació per incapacitat podria forçar-lo a abandonar el tron.
El debat sobre la forma de Govern es va furtar als ciutadans espanyols empaquetant-lo a la Constitució. No hi ha base legal per dubtar de la seva legalitat i legitimitat, però en el fons és una assignatura pendent que les vicissituds dramàtiques dels inicis de la transició van impedir plantejar directament.
A l'equip d'assessors del Rei li toca la tasca de remuntar el seu descens en lapopularitat de la Corona. I preparar latransició perquè el príncep Felip es pugui convertir en Rei. Però no hi pot haver certesa sobre la continuïtat de la Corona perquè ja està sotmesa a lacrítica i envoltada per lacrisi global que sacseja la societat espanyola fins als fonaments.
