ANTOLOGIA DE BESTIESES POLÍTIQUES

Baltar, el cacic gallec que tocava el trombó de vares

"Ni Mariano Rajoy ni Alberto Núñez Feijóo van poder mai amb el polític d'Ourense fins que no es va retirar de la política"

5
Es llegeix en minuts
Joan Carles i Jesús Hermida, durant l’entrevista per a TVE a la Zarzuela.

Joan Carles i Jesús Hermida, durant l’entrevista per a TVE a la Zarzuela.

Ha estat gairebé mitja vida (més de 20 anys) exercint de cacic com a president de laDiputació d'Ourensei fins ara la fiscalia no havia presentat una querella per prevaricació continuada després d'investigar una denúncia socialista. Parlem deJosé Luis Baltar, a qui s'acusa d'haver contractat a dit almenys 115 militants o simpatitzants del seu partit, elPP. En concret, la majoria dels enxufats tenien vot al PP d'Ourense el 2010, any en què va ser elegit president provincialBaltar fill.Quan membres del seu partit van denunciar el joc brut electoral, l'ara objecte de querella va proclamar en públic: “Actuo com a pare. ¿I què pot fer un pare?” Al seu dia, quan Baltar fill va entrar a treballar a la Diputació ho va deixar molt clar: “Sóc aquí per al que ordeni el meu pare.” ¿HI ha algun exemple millor de compenetració en unafamília? ¿La família no és el nucli vital més important per al PP?

NiMariano Rajoy niAlberto Núñez Feijóo van poder mai amb Baltar fins que no es va retirar de la política. El necessitaven per guanyar eleccions, tot i saber que hi va haver una època en què més del 80% dels regidors de la província d'Ourense treballaven o tenien familiars treballant a la Diputació que presidia Baltar, que ell mateix es definia com "uncacicranci del segle XIX" i "un cacic bo". Que se sàpiga, l'únic queJosé María Aznarno suportava de Baltar és que desfilés amb la seva xaranga pels carrers tocant el trombó de vares (instrument semblant a la trompeta, que s'allarga i escurça per diferenciar les veus musicals) encara que fos per demanar el vot dels seus conciutadans al crit de "si no eres del PP, jódete". En el frenesí de lacampanya electoral gallegadel 2005, se li en va anar la mà (o la boca) i va arribar a demanar als seus alcaldes: "Robeu el vot a qui sigui". Es va merèixer la rèplica de l'aleshores president del Govern,José Luis Rodríguez Zapatero: "Els vots es demanen, es guanyen i es mereixen, però no es roben". El cacic del trombó va respondre orgullós: "Zapatero es va dedicar l'altre dia a parlar de mi, un petit president d'una petita Diputació d'una petita província. ¡Que important que sóc, caram!" I és que Baltar en campanya és com una bestiola en zel. Que l'hi preguntin al líder del PsdeG,Pachi Vázquez, quan el 2009 li va etzibar: "¿Per què Pachi té aquesta obsessió amb mi? No sóc cap dona. Si ho fos, entendria que em tingués ganes, però com que sóc un home, he d'entendre que és 'maricon'".

Si finalment prospera la querella i Baltar, ja retirat, és inhabilitat, serà més aviat una condemna simbòlica d'un destacat líder del denominat 'sector de la boina' (ruralistes, populistes i galleguistes moderats), enfrontat, dins del PP gallec, al 'sector del birret' (urbanites amb carreres importants i espanyolistes convictes). Sens dubte, hi segueix havent molt de 'chapapote' dins de la política de Galícia.

Els aconseguidors Borbó i Hermida

TVEhavia anunciat una entrevista amb elRei i el va aparèixer davant del periodistaJesús Hermidacom si es tractés d'una xerrada entre dos companys de generació. Gairebé va parlar més qui preguntava que qui responia, però tots dos es van fer un fart de conjugar el verbaconseguir. "La nostra generació ha treballat molt peraconseguir el que hemaconseguit", va proclamarJoan Carles de Borbó, que poc després va subratllar "l'èxit d'haveraconseguit tots junts aquesta Espanya moderna, democràtica i solidària". Més endavant, va precisar: "Tot iaconseguir bastantes coses, encara ens falta peraconseguir una Espanya més igualitària i més justa". El veterà entrevistador, que semblava un jove entusiasta, emocionat i submís, seguia inquirint sobre consecucions i satisfaccions. El Monarca es va mostrar "satisfet d'haveraconseguit unir-nos, i tots junts fer el camí que hem fet". No obstant, "no estem del tot satisfets; encara s'ha d'aconseguir molt més". En el tram final del rendit homenatge, Hermida va reblar el clau i el Rei va mostrar una altra de les seves satisfaccions: "Units s'hanaconseguit la democràcia i la Monarquia [...] Els espanyols en general estan satisfets del que hemaconseguit".

De tota manera, moltíssims espanyols en particular estan insatisfets que, en una televisió que paguem entre tots, els dos col·legues de generació no abordessin temes importants com, per exemple, lescaceresiUrdangarín. Ens agradaria que l'il·lustre periodista que és Hermida convoqués els seus companys de professió per dir-los: "Ho sento molt. M'he equivocat i no tornarà a passar".

Herodes encara belluga

'La vida te da sorpresas. Sorpresas te da la vida.' D'acord que elPapa s'entesti a fer desaparèixer el bou i la mula del portal de Betlem, però que el reiHerodes segueixi sense morir-se 20 segles després... Ho ha difós per aquestes festes el bisbe de Còrdova (el mateix que temps enrere va denunciar que "la Unesco té programat per als pròxims 20 anys fer que la meitat de la població mundial siguihomosexual"), que, en una de les seves cartes pastorals, acusava l'en un altre temps rei de Judea d'estar al darrere de l'avortament. Aquesta és la revelació que ens ofereix monsenyorDemetrio Fernández: "Herodes segueix viu i no només mata innocents en el si matern, sinó que també intenta mentalitzar els nostres nens, adolescents i joves amb aquesta ideologia, volent fer-los veure que hi ha altres tipus de família".

Estem totalment convençuts que l'assignaturaEducació per a la Ciutadania ometia de manera conscient aquesta classe d'ensenyances tan edificants. El ministreJosé Ignacio Wert no ha tingut més remei que carregar-se-la.

Món, dimoni, carn i televisió

Quan un era un nen adoctrinat pel catecisme del jesuïta pare Jerónimo Ripalda, se'ns ensenyava que els enemics de l'ànima eren tres: “El primer, el món; el segon, el dimoni; i el tercer, la carn.” No enteníem res, però ens ho apreníem d'una tirada. Avui la cosa és molt més intel·ligible. N'hi ha prou d'escoltar què ha dit fa poc a Madrid el fundador delCamí Neocatecumenal,Kiko Argüello, per saber on és el mal. Partint de l'afirmació que la societat "ha renegat de Déu", el líder espiritual dels 'kikos' va entrar en el terreny de les concrecions: "Divorcis, adulteracions, fornicacions, la televisió, les pel·lícules... ¿Com podem viure en una societat que està destruint l'amor i la família?"

Notícies relacionades

Quan la televisió pública (finançada per espanyols catòlics, protestants, musulmans, jueus, agnòstics, ateus i altres) retransmet cada diumenge la Santa Missa, ¿també destrueix la família de religió catòlica? ¿Totes les pel·lícules en general arruïnen el sentiment de l'amor? ¿Per què elsKiko, Roucoi companyia parlen tant deldivorci i tan poc d'injustícies, pobresa i misèria? ¿No desestabilitza més la família undesnonament que unfornici? ¿Per què no se'ls demana als banquers sense escrúpols que deixin d'enganyar i d'asfixiar moltíssimes famílies espanyoles? És clar: els actualsenemics de l'ànima són més de tres.

http://lamentable.org/