LA CORRUPCIÓ POLÍTICA
Una altra vegada l'opacitat de la Justícia
"S'hauria de saber quina entitat de crèdit tan generosa ha atorgat, en un moment econòmic com aquest, en tan poques hores, un crèdit d'aquest abast a un partit polític i a canvi de què"
Fidel Pallerols, en primer terme, amb la seva dona i la resta d’acusats, dimarts, a la vista de conformitat. /
Com és sabut, després de 14 anys d'investigació judicial, estava convocat eljudici oralper jutjar per delictes decorrupció els partícips d'una trama que va disposar il·lícitament de fons públics per destinar-los al finançament il·legal d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC). Una investigació difícil i, amb tota seguretat, innecessàriament prolongada, que ha permès que beneficiï els acusats com un atenuant de la sevaresponsabilitat criminal.
Certament, és la primerasorpresa d'aquest judici oral. La segona sorpresa és que la llei diu que si "el culpable" repara "el dany ocasionat a la víctima" --en aquest cas, l'erari públic de la Generalitat-- la pena que li correspongui pot ser inferior a la legalment prevista. No obstant, en aquest procés, la reparació econòmica ha estat obra exclusiva d'UDC --que, al nostre entendre, no és estrictament "el culpable"--, partit que ha suplert els acusats, perquè, segons un mitjà, "el partit de Josep Antoni Duran Lleida ha abonat la totalitat d'aquesta quantitat --una part de la indemnització, 300.000 euros-- amb un préstec concedit per una antiga caixa catalana". Hauria de saber-se quina entitat de crèdit tan generosa ha atorgat, en un moment econòmic com aquest, en tan poques hores, un crèdit d'aquesta quantitat a un partit polític i a canvi de què. No obstant, aquest conjunt de circumstàncies sembla que han fonamentat que el fiscal faciliti un acord amb els acusats mitjançant una substancial rebaixa de les penes que sol·licitava. Una decisió que sembla tenir un cert fonament legal. No ho dubtem.
Però davant d'un cas de corrupció tan evident, que afecta de ple un dels partits governants a Catalunya, la ciutadania tenia dret que el judici oral se celebrés i que, un cop superat definitivament el secret sumarial, pogués exercitar el seu dret a unaplena i transparent informació sobre elsfets considerats delictius, lescircumstàncies concurrents en aquests, elspartícips i, sobretot, la decisivarelació dels acusats amb ladirecció d'UDCper garantir-li unbenefici econòmic segur.
L'acord citat, per molt legal que sigui, ha impedit l'exposició pública dels fets per acusats, testimonis i, en particular, per la declaració testifical del diputat Duran Lleida. El nostre sistema judicial i democràtic necessitava la celebració d'aquest judici oral. La seva absència, malgrat lleus condemnes que s'imposaran, representa un trencament del principi de publicitat de les actuacions judicials, sobretot davant de delictes que commouen els fonaments ètics del nostre Estat.
Publicitat necessària
Perquè l'exigència de la celebració d'aquest judici oral és, a més, coherent amb els principis constitucionals que han de presidir l'Administració de Justícia. L'entrada de la publicitat en l'àmbit de la justícia penal és necessària com a expressió de l'afirmació constitucional que la "justícia emana del poble". La publicitat es constitueix, doncs, en un factor essencial de control social.
El principi depublicitat està vinculat aldret fonamental a un procés públic, garantit a l'article 24.2 de laConstitucióespanyola, en concordança amb els articles 14.1 delpacte internacional de drets civils i polítics i 6.1 delconveni europeu de drets humans. Juntament a aquesta faceta del principi de publicitat com a dret de les parts que el judici se celebri davant el públic, hi ha el dret del públic a contemplar com s'administra justícia, com a mitjà de contribuir al control de les actuacions del Poder Judicial per part de l'opinió pública.
Es tracta, per tant, d'evitar una justícia secreta (STS 1646/1994, de 16.09), amb un doble objectiu: protegir les parts enfront d'una justícia sostreta al coneixement públic i, al mateix temps, mantenir la confiança de la comunitat en els tribunals (SSTC 96/1987, de 10.06, i 65/1992, de 29.06).
En efecte, el principi constitucional de publicitat es conforma:
1r. Com a dret fonamental de l'acusat a l'article 24.2 de la Constitució a l'enunciar entre els drets, el dret a un procés públic.
2n. Com a principi general de la publicitat de les actuacions i resolucions judicials a l'article 120, quan el seu punt 1 comença dient que les actuacions judicials seran públiques.
Notícies relacionadesEn aquest supòsit, el reconeixement de la seva culpabilitat pels acusats i de la seva participació en els fets pel partit polític il·legalment beneficiat, no els excusava de respondre públicament de les seves activitats delictives. Perquè, justament, quan s'acaba formalment la fase del secretisme, es troben les raons (?) oportunes per garantir definitivament l'opacitat. No, no ha estat un bon exemple detransparència.
