VIATGE A L'ANTÀRTIDA (10)
L'últim 'teletubbi'
"Animat per la concurrència de turistes, el nostre pilot ha volgut fer una arribada espectacular a la platja a l'estil dels 'hombres de Harrelson"
L’’Hespérides’ dibuixa arcs d’aigua per homenatjar Pepita Castellví i els científics que se’n van. /
Que em perdoniJohn F. Cooper, autor de'L'últim mohicà', per parafrasejar-li així el títol, però aquest matí, mentre ens enfundàvem la maleïda granota de supervivència, coneguda com a 'teletubbi', per anar a rodar l'antiga planta balenera a l'illa Decepción, ens hem adonat que, més que dos 'telediaris', ens quedaven només dos 'teletubbies' per posar-nos abans de donar per acabada la nostra aventura i enfilar el temible pas deDrake.
Probablement ha estat aquesta constatació la que ens ha fet afrontar aquest acte de tortura diària amb una parsimònia i un ritual fins llavors desconeguts. A més, les inclemències sofertes per l''Hespérides' a la península Antàrtica, on ha passat 12 hores lluitant contra gel i onades per recollir un grup de biòlegs marins, han obligat a variar tots els plans i escurçar el pla de rodatge previst per avui. En poques paraules, que si pensàvem passar-nos tot el dia a la caleta balenera, al final ho hem hagut de rodar en una hora i mitja, a toc de xiulet, com de costum. I és clar, les forces comencen a estar afeblides després de tants dies i cada vegada és més difícil mobilitzar la gent ràpidament.
L'arribada a la caleta balenera ha estat 'Spanish style'. Resulta que hi havia un grup de turistes americans que havien arribat per visitar el lloc a bord d'un luxós transatlàntic. A més de l'antiga fàbrica, la gran platja és coneguda per les nombroses fumaroles del volcà que li confereixen un aire entre èpic i fantasmagòric, segons els gustos i la quantitat de rock simfònic que un hagi escoltat a la seva vida. Segueixo. Els turistes assisteixen meravellats i graven amb les seves càmeres l'arribada de 12 moderns 'teletubbies' a bord de flamants zòdiacs, amb la bandera al vent, de l'Exèrcit espanyol. Animat per la concurrència, el nostre pilot ha volgut fer una arribada espectacular a la platja a l'estil dels 'hombres de Harrelson'. "Tejota al tejado", ¿us en recordeu?
Només hi faltava Manolo Escobar
Llàstima que, distrets per tanta expectació, no hàgim verificat la profunditat. El motor ha tocat fons, la zòdiac s'ha començat a moure violentament i els sis 'teletubbies' presents, entre ells un servidor, hem anat a parar amb el cul al fons de l'embarcació. La bandera ha deixat de flamejar, el motor s'ha revolucionat, l'hèlice se n'ha anat a prendre vent i amb això la nostra reputació militar als ulls dels turistes. Passem ratlla, hem desembarcat, sí, però empenyent nosaltres la barca com si fos un Sis-cents dels bons temps. Triomfant com de costum. Si hi haguéssim arribat amb un casset de Manolo Escobar sonant a tot drap, l'èxit del desembarcament hauria estat total i els turistes encantats.
La caleta és un un lloc preciós. A més d'unes vistes espectaculars que avui arribaven no només a l'arxipèlag de lesShetland del Sud sinó també a la mateixa costa continental de la península Antàrtica, devia ser un fàbrica d'especejament de balenes la primera meitat del segle XX. Algunes cases de fusta mig ensorrades, ossos de balenes, barques abandonades i dues creus de fusta amb dos noms escandinaus escrits són els testimonis d'un passat gloriós. M'ha cridat l'atenció, a més, la data escrita en una de les creus: 1928, pocs anys abans que naixésPepita Castellví, la protagonista de la nostra pel·lícula, que no ha deixat passar l'ocasió per dipositar una ofrena en forma de pedra volcànica a la tomba.
A continuació hem tornat a la base, al mateix temps que l''Hespérides' entrava a la preciosa badia. Hem recollit el nostre material, no sense abans procedir a un ritual militar. Veure el nostre director de fotografia,Hans, d'estètica i hàbits més que 'hippies' i que segur que no havia vist un militar més que a les pel·lícules, desfilar i arriar la bandera que onejava en el seu honor amb gran cerimonial i amb un destacament en posició de ferms i salutació marcial a la bandera, és un dels grans moments d'aquest viatge.
Homenatge de l''Hespérides' a la Pepita
I ha arribat el moment dels comiats entre els que se'n van i els que es queden, ho confesso, amb un nus a l'estómac per la sensació d'estar assistint al final d'una gran aventura. Ara comença el llarg viatge de tornada a casa, i la travessia del pas de Drake amb un pèssim pronòstic meteorològic. Però això ho explicaré demà, si el balanceig del vaixell m'ho permet. De moment, us volia explicar el nostre comiat. Els militars, que ens han tractat sempre amb respecte i carinyo, tramaven alguna cosa.
Després de les felicitacions de rigor, embarquem de tornada a l''Hespérides'. De sobte, dos grans rajos d'aigua sorgits del vaixell s'eleven al cel formant un arc, les sirenes comencen a sonar i a la muntanya pròxima s'encenen bengales al pas de la zòdiac que ens tornava al vaixell: homenatge de gala per a la Pepita, pionera de la investigació antàrtica espanyola. Poc després, ja al vaixell, salpem.
La Pepita surt a coberta, el mar com un plat, el cel blau i la temperatura suau. Aixeca els seus ulls verds, mira cap a Los Fuelles de Neptuno, l'angost pas de sortida de l'illa, i em diu: "Quin dia més bonic per veure l'Antàrtida per última vegada"...
