VIATGE A L'ANTÀRTIDA (11)
Crònica del vent
"En el pas de Drake xoquen Atlàntic i Pacífic amb una diferència d'un metre d'altura entre tots dos"
La previsió meteorològica ens mostra una taca vermella molt lletja. /
En l'estiu austral el problema no són les baixes temperatures sinó elvent, em va explicarJosefina Castellví abans de sortir de Barcelona. Vaig trigar uns dies a comprovar les conseqüències d'aquestaclimatologia extrema que, segons sembla, encara ens deixarà un últim regal. L'altre gran problema són els canvis bruscos del temps. Et lleves amb un dia radiant i en un parell d'hores estàs enmig d'una ventada de mil dimonis.
He vist labadia Decepción convertida en una caldera a pressió, amb vents de 80 nusos i poques hores després en un plàcid llac d'aigües tranquil·les. Les tempestes aquí poden tenir un radi d'acció molt petit i intens. Dic tot això perquè ja fa una jornada que naveguem pelpas de Drake, que separa l'Antàrtida de laTerra de Foc.
El primer que expliquen els que han viatjat per mar a l'Antàrtida és quin Drake els ha tocat. Uns expliquen històries de terror en què s'han passat tres dies jurant en arameu que no tornarien a trepitjar un vaixell mai més a la vida. El problema és que al pas xoquen elPacífic i l'Atlàntic amb una diferència d'un metre d'altura entre tots dos, cosa que garanteix fins i tot en el millor dels casos un considerable vaivé.
Boira inquietant
De moment fa més de 15 hores que som a Drake, amb el mar com un plat i cobert d'una boira inquietant. Tinc la sensació que en qualsevol moment pot aparèixer del no-res un vaixell fanstasma o l'Holandès errant amb una voluminosa soprano wagneriana deixant anar àries a la coberta.
El pas, avui, sembla un balneari per a jubilats. Massa bonic per ser cert, però adverteixo en la previsió climatològica de l''Hespérides' una inquietant massa de color vermell plena d'isòbares i fletxes a la qual ens dirigim de cap. Segons les previsions, arribarem demà divendres a la tarda a l'ull de la tempesta. Això d'ara és "la calma que precedeix la tempesta", em diu un dels pilots. La tranquil·litat no dura mai gaire temps per aquí i a més seguim trobant icebergs dispersos pel camí. Espero que el 'Carpantia' estigui per aquí a prop i amb la ràdio encesa, si no és molt demanar.
Notícies relacionadesPer demà, Biodramina en vena, bossa antimareig i la moral ben alta, que els valents moren dempeus i els covards de genolls i vomitant.
