La nova llei d'educació
Més enllà de la qüestió lingüística
La proposta de Wert augmenta el risc de segregar i estigmatitzar determinades escoles públiques
Més enllà de la qüestió lingüística_MEDIA_1 /
La sacsejada que l'inefable ministreWertha provocat en l'opinió pública per les seves propostes en l'àmbit lingüístic ha eclipsat altres aspectes extremadament inquietants de l'esborrany de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE).
Sigui dit d'entrada que la nostra posició en la qüestió lingüística coincideix amb la majoria de les reaccions observades aquestes últimes setmanes. Intentar alterar l'excel·lent model d'immersió lingüística que ha funcionat a Catalunya des de principis dels anys 80 és degut exclusivament a un interès polític alimentat pels sectors espanyolistes més cavernícoles. L'intent de canvi no respon en absolut a qüestions pedagògiques, ni tampoc al desig de satisfer suposats drets lingüístics vulnerats. És, simplement i especialment en aquests moments, un exercici de demostració de poder i un intent de debilitar els marges de decisió de Catalunya com a país.
La reacció popular ha estat tan ràpida com contundent, i dóna compte de la impossibilitat real que una reforma d'aquest tipus pugui tenir èxit. El PP ja va aplicar el pas d'un model d'immersió a un d'opció lingüística a les Balears, i ni mitjançant pressions explícites va aconseguir alterar substancialment el comportament de la demanda.
Ara bé, l'esborrany no inclou novetats només en aquesta matèria. Promou també un altre tipus de canvis que de moment han passat més desapercebuts i que poden comportar conseqüències molt greus per a la qualitat i, especialment, per a l'equitat de l'educació.
Per un costat, l'esborrany inclou més protagonisme del mercat no només en la provisió de l'educació, sinó també en la seva planificació. Per primera vegada tindrem a Espanya una llei que obligarà els poders públics a planificar sobre la base del comportament de la demanda. El canvi és substancial, perquè fins ara s'assumia que l'Estat planificava sobre la base del principi de satisfacció de necessitats educatives i que el sistema de concert s'havia d'entendre com a mecanisme complementari i subsidiari a la provisió pública. Aquesta no és l'única mesura pro mercat.
El Govern central portarà a terme avaluacions estandarditzades a tot el territori i en publicarà els resultats per afavorir la competició entre escoles. La LOMCE obre també la possibilitat d'aplicar fórmules de finançament competitiu de les escoles basades en els resultats de les avaluacions o en «accions de qualitat educativa» definides pels centres. Amb tot això es persegueix promoure que el sistema educatiu emuli el funcionament del mercat. La mateixa OCDE ha recomanat no aplicar aquest tipus de polítiques perquè no hi ha evidències que afavoreixin l'efectivitat escolar i sí en canvi que incrementen la segregació i l'estigmatització de determinats centres. Les polítiques de mercat afavoreixen la selecció adversa: generen incentius a les escoles per seleccionar alumnes que provenen d'entorns familiars més favorables i faciliten la concentració dels estudiants més vulnerables en determinats centres, normalment de titularitat pública.
El segon gran canvi que incorpora és l'intent de liquidar la comprensivitat del sistema. Un dels èxits més grans de la LOGSE va ser acabar amb el sistema de doble titulació al finalitzar l'educació bàsica, que donava accés a itineraris acadèmics i professionals diferenciats. La LOMCE, sense alterar l'estructura del sistema educatiu, sí que modifica els objectius i les funcions d'aquesta etapa, alhora que pretén «flexibilitzar» els itineraris d'aprenentatge per arribar a un quart curs d'ESO completament diferenciat depenent de l'accés a la formació professional o al batxillerat. A això s'hi han d'afegir les nombroses proves que els alumnes patiran des de la primària i que sens dubte determinaran la seva ubicació en la jerarquia del coneixement.
Notícies relacionadesPer més que el ministre distorsioni la realitat assegurant que aquest és el model que funciona, la veritat és que el que ens mostren les anàlisis basades en PISA fetes per la mateixa OCDE és que els sistemes internament més diferenciats no són en absolut els de més bon rendiment i sí en canvi els més desiguals. La segregació interna dels centres anul·la a més el denominat «efecte company», és a dir, el benefici educatiu de barrejar alumnes amb diferents condicions d'aprenentatge.
La LOMCE promourà no únicament uns nivells més grans de segregació per raons lingüístiques, sinó també per qüestions socioeconòmiques i de capacitat. Si la resposta social no ho impedeix, la nova llei posarà els fonaments d'un sistema educatiu més segregat, més desigual i menys just. Antoni Berger també firma aquest article. Departament de Sociologia de la UAB.
